Lluita per la dignitat

Podríem considerar Life is good, de Maciej Pieprzyca, com l'antítesi de La teoría del todo, l'edulcorada biografia de Stephen Hawkins. Totes dues ens parlen de dos personatges amb una malaltia cerebral. Mentre que la pel·lícula hollywoodiana aprofita el tema per fer una apologia de la voluntat i la lluita pel triomf, la pel·lícula polonesa decideix mostrar-nos les petites dificultats d'un home que no serà premi Nobel, que viurà en silenci però que també lluita per mantenir la seva dignitat. La força de la pel·lícula de Pieprzyca –que s'ha convertit en el gran èxit del cinema del seu país– radica en com contrasta el pensament interior del protagonista amb les seves accions. Al començament de Life is good, trobem Mateusz davant d'un tribunal de metges que han de jutjar fins a quin punt és capaç de poder establir vincles afectius i intel·lectuals amb el seu entorn. La pel·lícula torna enrere per mostrar-nos Mateusz de petit, quan els metges declaren que és un nen malalt que no pot ser sotmès a cap procés d'educació, se'l considera com si estigués en estat vegetatiu i que els seus instints de menjar són els propis d'un animal. El nen comença a articular tot un sistema que li permet poder arribar a comunicar-se. A la pantalla podem veure la descripció de tot el procés quotidià del personatge, mentre la veu en off ens posa en la seva ment. Escoltem el jove que actua de forma racional quan veu com el seu cos està malalt i no pot obeir les ordres o desitjos que sorgeixen del cervell.

Com bona part de les pel·lícules sobre malalts mentals, ens trobem amb una interpretació de lluïment per part del protagonista i amb la inevitable càrrega emocional que es deriva del cas que s'exposa. Riscos que són inevitables.