cultura

la contra

Itineraris pel terme de Campredó

La inauguració de la torre de Font de Quinto coincideix amb la publicació d'una guia de rutes

Les coincidències no són casuals. Just quan el ple de l'Ajuntament de Tortosa ja ha aprovat la creació de la nova entitat municipal descentralitzada (EMD) de Campredó, i els veïns del poble han pogut celebrar la restauració de la torre de Font de Quinto i del Mas del Prat, ens arriba a les mans la publicació Rutes pel terme de Campredó, que han editat Joan Carles Balagué, Marga Estorach i Víctor M. Cardona. De fet, qui ens fa arribar la guia és mossèn Cardona, el capellà del poble, que just avui encapçala un pelegrinatge amb els veïns a Roma per celebrar els 25 anys del temple parroquial de Campredó. Els plànols que apareixen en la guia, així com les seues explicacions, ens van ser de molta ajuda dimecres passat per poder arribar fins a la torre de Font de Quinto. Accedir a la torre resulta una cosa molt complicada per a algú que no coneix bé el terme, ja que actualment no hi ha cap senyalització. La inauguració de la rehabilitació de la torre del segle XIII, a càrrec del conseller Joan Manuel Tresserras, va ser un dia històric per a Campredó, que ha convertit el monument en un símbol de la seua identitat. També coneguda com la Torra, és un dels elements del patrimoni local que s'han inclòs en les Rutes pel terme de Campredó.

La guia és el resultat d'una sèrie d'excursions pel terme que es van organitzar durant l'últim any, amb motiu del 25è aniversari de la parròquia. Així, es tracta d'un petit llibre amb sis rutes per recórrer a peu o amb bicicleta els indrets més interessants i representatius del terme de Campredó. Cada itinerari, de diferent dificultat i durada, va acompanyat amb un plànol i il·lustrat amb fotografies actuals, i també amb l'explicació de la ruta i la descripció de les peculiaritats i dels llocs per on passa. Els sis itineraris proposats a la guia són la ruta templera, la ruta de l'Ardiaca a Sant Onofre, la ruta de l'Espluga al coll de Rajolers, la ruta dels forns de calç, la ruta del Mas dels Frares al barranc dels Pixadors, i la ruta de la Creu de Coll Rodó. De fet, gràcies a la guia hem posat cara a llocs de Campredó que coneixíem d'oïda, però també hem posat nom a altres indrets del poble que teníem vistos. És el cas de la cebera de l'hort del Xato, del Mas del Prat, de l'ermita de Solicrú, de la torre de Soldevila, de les tombes antropomorfes, de la bassa del Mas de la Missa, dels argilers, de la Caseta Cugat, del barranc de la Rocacorba o del Mas dels Frares amb la seua premsa d'oli.

Un patrimoni històric i uns topònims que, tot siga dit, els altres veïns del municipi de Tortosa hem desconegut i, per tant, estimat molt poc. Al mateix temps, als campredonencs els han servit per refermar la seua identitat de poble, i també per reivindicar una delimitació territorial correcta per a la futura EMD. De fet, el debat sobre els límits territorials de Campredó, que porta implícit el conflicte pel repartiment dels impostos recaptats per Tortosa als polígons industrials Baix Ebre i Catalunya Sud, ha estat un dels esculls que ha hagut de superar la comissió mixta per constituir l'EMD. Quin criteri s'ha d'utilitzar a l'hora de dir què és Campredó i on comença la resta del terme municipal de Tortosa? La resposta, com moltes altres vegades, es troba en la història i en obres de divulgació com aquesta, Rutes pel terme de Campredó. En el seu plànol veiem perfectament on comença i on acaba el terme. Però tot això té una base històrica que ens porta fins als misteriosos templers. L'any 1182, per donació reial, l'orde del Temple va rebre els territoris del sud-est de Tortosa, a l'esquerra de l'Ebre, localitzables en l'actual terme de Campredó. És el que es coneix com la sotscomanda del Prat. La Casa del Prat, un complex del segle XII amb la seua torre de caragol, naix en aquella època per descongestionar la casa central de Tortosa. Els territoris de Campredó, gestionats pel procutator o comanador, eren molt valuosos per a la ramaderia, com avui ho són els del polígon. Ja a finals del segle XIII, els templers van perdre la potestat sobre Tortosa, però es van reservar la propietat de la sotscomanda del Prat. Després, en passar les propietats templeres a l'orde de Sant Joan, els hospitalaris van rebre els edificis i les finques de conreu, però els prats i les deveses van esdevenir comunals. És en aquest moment quan desapareix el nom del Prat i surt esmentat per primer cop el topònim de Campredó, situat al costat de Font de Quinto.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.