Crítica
À.Q
Les tramoies del museu
En els darrers temps els grans museus han despertat una curiosa atracció a determinats documentalistes que els han observat com si fossin un microcosmos en el qual darrere la façana turística s'aixeca un univers ocult que cal portar a la llum. Fa uns anys, Nicolas Philibert va obrir un camí cap a l'exploració institucional del museu amb el documental La ville Louvre. L'any passat el vell Fred Wiseman rodava National Gallery per mostrar-nos tot allò que hi havia en els passadissos del gran museu mentre tenia lloc una gran exposició antològica sobre Leonardo da Vinci. Ara és el cineasta austríac Johannes Holzhausen que ens porta dins del Kunsthistorisches Museum de Viena, un espai on fa només un parell d'anys el cineasta americà Jem Cohen ja hi va rodar el documental Museum hours. Tot plegat crea una mena de sensació d'abús de cert discurs documental al voltant del museu, del qual probablement en ser-ne el darrer exponent acaba ressentint-se el film de Holzhausen.
Aquest cop, el cineasta aprofita la renovació d'una ala del Museu d'Història de l'Art de Viena per tal de mostrar-nos allò que fan els tècnics de manteniment, els restauradors, els equips de neteja o els especialistes en catalogar les obres. No li interessa mostrar quines obres hi ha exposades al museu, ni fer-ne pedagogia tal com apuntava Wiseman a National Gallery. L'interès del documental no és altre que mostrar la tramoia per dintre, veure què és el que s'amaga darrere dels passadissos on s'exhibeixen les obres d'art. El resultat té el seu interès, el rodatge està fet amb cura, però la sensació que alguna cosa ja s'ha vist abans s'acaba imposant fins al punt de crear-nos una distància cap a la pel·lícula.