Companys, símbol de Catalunya

L'historiador i professor de periodisme de la UAB Josep M. Figueres ha escrit nombrosos articles i diversos llibres sobre Lluís Companys. El darrer arriba a les llibreries coincidint amb la commemoració del 75è aniversari de l'execució del president de Catalunya, Lluís Companys. Figueres, actualment, prepara l'edició crítica dels tres-cents discursos que pronuncià Companys durant la Guerra Civil espanyola.

El llibre que l'editorial Base acaba de publicar, Lluís Companys: de la revolució social al nacionalisme, aporta novetats importants sobre la trajectòria vital de Companys, des de la seva etapa d'advocat dels anarcosindicalistes catalans fins al seu lliurament a la causa de la Catalunya republicana dels anys de la República i la Guerra Civil. Així, a través de les pàgines del llibre, d'una manera cronològica, seguim els seus avatars revolucionaris dels anys vint, la seva relació amb Layret i amb el Noi del Sucre, la seva incursió en el periodisme crític, la fidelitat a la maçoneria, els processos que pateix, el seu catalanisme...

L'historiador aporta noves dades de l'etapa de Companys com a director del diari madrileny España Nueva. Diu Figueres: “Companys féu aquest gest solidari per donar suport a la voluntat comuna de construir un Estat diferent, nou, és a dir, regenerat de les corrupcions i amb la llibertat com a marc referencial col·lectiu.” Aquest diari, fundat pel republicà Rodrigo Soriano, era utilitzat per la CNT quan Solidaridad Obrera era suspesa. Companys també s'involucrà en la crítica periodística contra la guerra del Marroc.

Josep M. Figueres recull les vegades que Companys visita Sant Cugat, des de 1919 per participar en actes del republicanisme federal fins a l'any 1937, en què en qualitat de president de la Generalitat hi acudeix a inaugurar el camp d'instrucció militar de Pins del Vallès. L'autor ens mostra nous aspectes de l'actuació com a president de la Generalitat durant l'octubre del 1934 i també detalla amb una gran precisió l'engrandiment de la figura de Companys a partir del 19 de juliol de 1936. El camí de l'exili, la detenció i la venjança del franquisme amb el judici sumaríssim, la condemna a mort i l'afusellament als fossars del castell de Montjuïc el 15 d'octubre de 1940.

Josep M. Figueres ha efectuat una esplèndida recerca de documents que enriqueixen el llibre, com ara els informes de seguiment policial (1920-1924). Els funcionaris de la policia es dedicaven a seguir-lo on fos, a Madrid, a Sabadell, i a Barcelona, des que sortia de casa seva, al carrer Sepúlveda, 95, per dirigir-se al seu despatx del carrer Mendizábal, 14, passant pels cafès que freqüentava, les entitats o amb les persones amb qui es relacionava. El Companys advocat sindicalista i polític republicà federal. Una obra que ofereix noves notícies sobre un dels personatges històrics del segle XX que ha esdevingut un símbol per a Catalunya i per als qui estimen la llibertat.