cultura

D'Ara i d'Aquí

montse frisach

Un pont per als artistes

Quan fa tres anys va tan­car la vete­rana René Metras –mítica per la seva vin­cu­lació amb l'art de l'avant­guarda en ple fran­quisme–, la zona de gale­ries de Con­sell de Cent va començar un ràpid declivi que ha con­ti­nuat amb la clau­sura d'altres de les sales d'art des­ta­ca­des per a Bar­ce­lona: l'antic local de la Joan Prats, la Senda, la Car­les Taché... Però, mal­grat tot, l'àrea galerística de Con­sell de Cent con­ti­nua viva i de tant en tant apa­rei­xen brots verds. Un cas curiós de nova ober­tura a Con­sell de Cent és el nou Espai Car­men Galofré, que pre­ci­sa­ment ocupa l'espai de René Metras, sense refor­mes ni des­tros­ses arqui­tectòniques. I això és notícia.

Una altra cir­cumstància par­ti­cu­lar d'aquesta ober­tura és que el nou espai el lidera una pin­tora, Car­men Galofré, que ha deci­dit pas­sar-se a l'altra banda, i aven­tu­rar-se amb “una nova experiència” més enllà de l'ofici soli­tari de pin­tar i de l'ofici del gale­rista tra­di­ci­o­nal perquè en cap cas ella pretén can­viar d'ofici.

Galofré (1959) és una pin­tora de raça, que al llarg de tota la vida ha cul­ti­vat gèneres tra­di­ci­o­nals com el pai­satge, el retrat i el bodegó. Artista habi­tual de la sala Parés des de fa vint anys, el vin­cle amb la qual no vol aban­do­nar, és una viat­gera incan­sa­ble, a la recerca de llums i pai­sat­ges nous per a la seva obra. Ni en som­nis se li hagués acu­dit a Galofré mun­tar un espai d'art només fa uns anys, però alguna qua­dra­tura astrològica –en les quals ella hi deu creure perquè també exer­ceix d'astròloga– li va posar davant dels nas­sos l'opor­tu­ni­tat d'ocu­par el local buit de la René Metras. “La família Metras pre­fe­ria que l'espai s'ocupés de la cul­tura, i que no es con­vertís en una botiga per a turis­tes o en una cafe­te­ria. Així que em van posar totes les faci­li­tats. Jo, per la meva banda, feia temps que veia que molts artis­tes no ens sentíem prou repre­sen­tats en el sis­tema de l'art. En obrir un espai així hi vaig veure una opor­tu­ni­tat. Ja sé que tot ple­gat té molt de romàntic i ide­a­lista, però en moments de crisi, aques­tes coses són pos­si­bles.”

Car­men Galofré no ha tocat pràcti­ca­ment res del local, fins i tot ha res­pec­tat la tipo­gra­fia de l'antiga gale­ria al rètol. Ha pen­jat un con­junt dels seus qua­dres però la seva idea és pro­mo­ci­o­nar altres artis­tes també i que pas­sin mol­tes altres coses com xer­ra­des, tallers d'art i con­certs. La pin­tora parla de “pont” per a artis­tes que tin­dran en comú “que hagin inte­grat la tra­dició a les avant­guar­des”. “Vull que sigui una gale­ria inclu­siva, que fugi de les modes”, afe­geix. Té pre­vist que hi expo­sin artis­tes com els escul­tors Jaime de Córdoba i Raquel Cohen i el con­cep­tual Jordi Isern. Al març expo­sarà l'obra recent de Jaume Muxart, pin­tor de 93 anys i en actiu que Galofré vol rei­vin­di­car.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Els nostres subscriptors llegeixen sense anuncis.

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia