«Andrés on the rock»

Va obrir l'actuació amb una versió a cappella de Gracias a la vida, el tema de Violeta Parra convertit en clàssic per la veu de la recentment finada Mercedes Sosa, però la disposició de quatre guitarres endollades sobre l'escenari deixava clar que, a diferència del concert acústic que havia ofert abans de l'estiu a Barcelona, a Fontajau ens esperava una nit de decibels, de rock pur i dur, i també tendre i sentimental, com és la música, i són les lletres, d'un Calamaro que va enllaçar l'agraïda melodia sud-americana inicial amb tota una declaració d'intencions estilística, l'electritzant Jumpin' Jack Flash dels Rolling Stones. No va ser l'única referència eclèctica a altres grups: Walk of life de Dire Straits, o Bob Marley, entre altres, també es van colar en aquest característic patchwork musical dels directes del rocker argentí, que va incloure una davallada a mig concert, per prendre aire, fins als terrenys igualment potents però sonorament menys carregats de l'imprescindible tango calamarès, només acompanyat al piano.

Una actuació que va arribar a les dues hores i que va deixar satisfeta i suada una parròquia que no va omplir totalment Fontajau però que va generar un ple absolut quant a implicació, en comunió amb una banda que va disposar del públic que tothom voldria tenir, el que se sap les seves lletres, que les coreja amb entusiasme, afavorit per una estratègica il·luminació que feia onejar el protagonisme des de l'escenari a la pista. Tot allò que fa sentir-se l'artista com a casa.

Com a casa, no, però quasi, ja que la connexió catalano-argentina va ser present en tot moment, amb banderes albicelestes, alguna samarreta xeneize, molta representació de la colònia argentina a Catalunya i referències surrealistes del cantant a Maradona, Dalí, Ferran Adrià, Girona, Messi, Guardiola i Palafrugell (d'on era el desaparegut Daniel Zamora, Pato, baixista del seu grup en l'etapa de Los Rodríguez), tot plegat amanit amb una repassada dels clàssics característics com Estadio azteca, Alta suciedad i una versió de Flaca encadenada, novament portant el tango al seu terreny, amb el Gardel més nostàlgic de Volver. Per tornar-hi.