El pensament català

El realisme del poble català

Arnau Puig, filòsof del grup Dau al Set i Premi Nacional de Cultura, ens ha lliurat un text breu a través de Comanegra, Filosofia de la immediatesa, que du com a subtítol 1714. Bressol sagnant del pensament català. Un llibre deliciós que situa l'ensulsiada de la guerra de Successió en la frontissa que fa canviar el pensament català, que fins aleshores havia acceptat el “núvol de conformitat ideològic” de la Castella imperial. Però aquesta filosofia de la immediatesa “neix entre els morts”, com diu l'editor, i el logocentrisme espanyol deixarà de ser acceptat per convicció a Catalunya. Sorgeix la filosofia de la immediatesa, del realisme i del sentit comú.

Seny i sentit comú

Intentar l'anàlisi de la nostra visió del món i l'enllaç amb les aportacions del pensament europeu és una tasca àrdua que gairebé ningú no ha fet. Arnau Puig distingeix entre sentit comú i seny. El primer fa referència a la “percepció de l'entorn natural i social” i el segon al·ludeix a una actitud, a una resposta a la “problemàtica plantejada per l'entorn” i implica una acció. El despertar de la guerra del 1714 i el decret de Nova Planta del 1716 que nega l'establiment d'una via catalana produeix un “despertar de la consciència” i l'influx de la filosofia escocesa, Locke, Hume, aporta dosis de realitat, d'atenció a la cosa que existeix, pertanyi o no al món de les idees.

Filosofia del sentit comú

És la filosofia de la immediatesa, que respon a una actitud, a una consciència, a una filosofia de la vida que es dedueix de la immediatesa de l'existir. I així Kant hi aporta la seva raó pràctica, la primacia de l'experiència, dels fets reals, que als catalans, com diu Arnau Puig, “la realitat se'ls planta a les mans”. I neix la dissidència i la diversitat, perquè la realitat pot ser d'altres maneres que no la imposada. I la moral de la filosofia del sentit comú no s'instal·la en una moral absolutista i transcendent, que és al costat de la teologia del poder de Castella la Nova al segle XVI i que perdura encara avui, sinó una ètica derivada del dret consuetudinari i dels costums. Tot pot ser d'una altra manera. La natura com a presència física real s'incorpora a aquesta visió del món i serà un punt cabdal de l'art català d'ara endavant. Un llibre bàsic a les escoles catalanes i de capçalera a les espanyoles.