Què va passar amb Clementine?

Al final de Pasión de los fuertes –My Darling Clementine– de John Ford, Clementine marxa de bracet amb Wyat Earp. Han mort els Clayton, la pau torna a Tombstone i la civilització ha derrotat la barbàrie. Com tantes pel·lícules de l'Oest, el final feliç dels herois es tanca amb la unió amorosa. Ningú, però, es planteja què passarà quan Clementine s'instal·li a la granja, se senti sola, allunyada de tot i tothom, i així hagi de fer front a les ventades de les llargues nits de l'hivern. Quin futur tenien les dones que van anar a viure a l'Oest i van construir nous horitzons?

De fet, conec molt poques pel·lícules que parlin del que passa l'endemà. Recordo Claudette Colbert a Corazones indomables, escombrant una vella cabana per construir-hi la llar, però tampoc s'explicava què passava després. Deuda de honor –absurd títol castellà de The homesman– és un western atípic que parla de les dones a l'Oest, lluny dels arquetips i dels símbols. El director, Tommy Lee Jones, ens explica amb crueltat com moltes dones que van perseguir nous horitzons van acabar boges, perdudes en elles mateixes o víctimes de l'obsessió per perdre una virginitat no desitjada. En el film ja no resulta vàlida la vella divisió entre la dona/meuca que treballa al saló i la verge que arriba al poble per fer de mestra. Fins i tot, s'acaba constatant que la dona/home com Calamity Jane també va ser una supervivent.

Deuda de honor està plantejada com un viatge d'una caravana de dones enmig dels paratges aspres d'un Oest on encara no ha arribat la civilització. Han de travessar el desert, creuar-se amb els indis i arribar al lloc on domina l'ordre. En la caravana hi ha tres dones boges que viuen engabiades i una dona que busca desesperadament aquell home que mai ha pogut tenir. El conductor de la caravana no és cap heroi, sinó un delinqüent de segona fila que actua com a protector del grup. El trajecte és complicat, dur i pel camí sorgeix la tragèdia. Un cop la caravana arriba al seu destí, el guia comprova que en la civilització governa la hipocresia, que la caritat no arregla res i que la lluita de classes i la xenofòbia són els valors que s'imposen en un món que vol establir l'ordre com a antídot al desordre. On es troba la llibertat, en el món civilitzat o en les tenebres del món salvatge? La pregunta no té una resposta fàcil, perquè en el desert salvatge domina la follia, i en el món del seny allò que impera és el desordre moral. L'Oest esdevé una quimera. Els herois i les heroïnes han deixat de tenir raó de ser. La pel·lícula és extraordinària.