Embolicats en l'embolcall

El muntatge patchwork de Al nostre gust funciona quan els actors es desempalleguen del pes de les rèpliques més carregoses de l'inici, quan comencen a respirar orgànicament i juguen a fer el teiatru (però ben fet, sense caure en els tòpics) a partir dels comediants habituals en els drames de Shakespeare. Llavors, les rèpliques entren amb consistència. Els actors saben ser a lloc i dir-ho amb el to que cal. La llum, que ha vagat prou, continua sense les viseres (una mena de panells que permeten enquadrar la llum) però aquell deix de llum mostra una aura pròpia. Al nostre gust té un final empàtic, que reivindica el gust teatral de La Perla 29, entre la frescor de l'actor que convida a ballar el públic i la gravetat dels textos que han ressonat i remogut al llarg de la història. Però té un principi que passa de l'inquietant a la recitació de versos sense brúixola. En l'estrena, els intèrprets quedaven a la intempèrie, amb uns personatges que són ombra de tot i de res, sense una mínima trama que serveixi per indagar les raons dels personatges. Quan un text el pot dir qualsevol té un punt de genial, però en té un altre d'abisme. Perquè constata que es mostra un paper embolicat però no el pinyol, l'embrió, l'argumentació de determinada actitud. Fins que els actors no construeixin les raons dels seus personatges en l'arrencada, la peça ensopegarà amb l'embolcall. Retalls dramàtics preciosos però que són un one-hit wonder de La Perla que no porta el públic enlloc.

La Perla 29 té una estètica que reivindiquen com a pròpia i la volen servir als seus espectadors, per boca del director Oriol Broggi. Ho van fer, ja, amb Tonio, el poeta (2011) i 28 i mig (2013). El seu concepte teatral remet a les pel·lícules de fa mig segle, a l'artesania de l'espai buit i a la relació directa amb l'espectador i a una literatura que arrela dels textos universals de Shakespeare, Filippo, Txékhov, Calderón de la Barca o les tragèdies gregues. És un espai còmplice, que habitualment vesteix les reflexions de l'autor amb uns personatges fets amb el mínim. Aquest és un treball que cal comptar com un aprenentatge necessari per a companyia i actors.