cultura

Un centre d'interpretació i un museu per rellançar Poblet

El monestir cistercenc vol duplicar així el nombre de visitants i arribar als 300.000 a l'any

El centre d'interpretació, que se situarà en un dels antics magatzems que hi ha a l'entrada del conjunt, costarà més de 700.000 euros

Quan fa 75 anys del retorn dels monjos al monestir de Poblet; en fa 24 que el conjunt cistercenc va ser declarat patrimoni mundial de la Unesco, i també quan ha consolidat el límit de 150.000 visites anuals, la comunitat del monestir de Poblet vol fer ara el gran pas per rellançar el seu potencial per atreure més turisme. I ho farà a través de dos grans projectes: la construcció d'un centre d'interpretació i la museïtzació de dues sales, en què s'exposarà el patrimoni litúrgic i artístic del monestir. Amb això, els monjos confien duplicar el nombre de visites anuals i arribar a unes 300.000. “Tampoc no més, perquè volem oferir visites de qualitat, sense aglomeracions de gent”, va assenyalar ahir Lluc Torcal, prior del cenobi cistercenc.

Aquest centre d'interpretació se situarà en un antic magatzem situat a l'entrada del conjunt monàstic, actualment en desús. Té 617 metres quadrats de superfície i s'articularà en tres sales que explicaran la vida monàstica a través d'audiovisuals i unes grans pantalles que simularan el monestir i que ocuparan els 360 graus de l'espai. El visitant hi trobarà, segons el prior, les claus de lectura del monestir des dels vessants territorial, paisatgístic, cultural i espiritual. “La manera de presentar el monestir fins ara no era suficient perquè es presentava només la part monumental i no l'ànima que hi ha al darrere de les construccions; volem que el visitant faci un tast de la vida monàstica”, va destacar ahir Lluc Torcal. Al terreny annex al centre s'hi crearà un jardí bíblic, que recrearà diferents escenaris de passatges bàsics d'inspiració bíblica a través de les plantes.

El nou equipament està pressupostat en 710.000 euros, que finançaran el mateix monestir, la Diputació de Tarragona, l'Ajuntament de Vimbodí i Poblet i altres administracions i entitats públiques i privades. La previsió, segons el prior, és que estigui enllestit d'aquí a quatre anys.

Aquesta actuació s'emmarca en un projecte més ampli, l'anomenat Cosmos Poblet, un programa cultural, social i mediambiental que s'ha impulsat en els darrers anys per convertir el monestir “en un lloc de vida, un lloc bell, un lloc on es crea un cosmos”, afirma Torcal. L'abat de Poblet, Josep Alegre, hi va afegir que, tot i els tòpics, “la vida monàstica no és una vida tancada”, sinó “una vida espiritual oberta” i per això és important que s'obri encara més al turisme.

Els representants de la comunitat cistercenca van signar ahir mateix un conveni amb la Diputació de Tarragona, que fa una aportació de 80.000 euros per finançar actuacions del projecte Cosmos. Pel seu president, Josep Poblet, el rellançament turístic del monestir s'inscriu “en l'estratègia de respecte a l'espiritualitat del centre, però també de forta promoció turística”. Poblet va recordar que aquest cenobi esdevé “el conjunt monumental medieval monàstic més important d'Europa”.

LA XIFRA

710.000
euros
costarà la construcció del centre d'interpretació, que se situarà en un antic magatzem del monestir.

LA FRASE

Fins ara només es presentava la part monumental del monestir, però no la seva ànima
Lluc Torcal
Prior de Poblet

Un museu per al patrimoni litúrgic

A més de la construcció del centre de visitants, els monjos de Poblet projecten obrir alguns espais que fins ara quedaven fora de les visites públiques, i crear també un museu que exposi el patrimoni litúrgic i artístic que conserva. Per això reconvertiran dues de les estances, la sala del dormitori de conversos i la sala de l'abat Copons, en un museu. En l'actualitat, el monestir disposa d'uns fons que no pot exposar per falta d'espai museístic, amb peces que van des del segle IV fins a l'època moderna (romàniques, gòtiques i barroques). Entre les peces que s'exposaran al futur museu hi haurà una col·lecció d'orfebreria litúrgica, una d'icones dels segles III i IV de Síria, algunes “peces bibliogràfiques importants” i material que formava part del conjunt de Poblet que després de la desamortització de Mendizábal –el 1835, que va obligar els monjos a abandonar Poblet– van anar a parar a diferents mans i a poc a poc han anat retornant al monestir gràcies a les donacions privades. La comunitat de monjos vol ara que el nou museu pugui esdevenir objecte de visita per ell mateix, independent del circuit de visita al monestir. Per això, dotarà l'equipament d'un discurs pedagògic i cultural que acompanyarà la col·lecció exposada i permetrà comprendre millor el conjunt de Santa Maria de Poblet.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.