Eòlia, nova fàbrica de creació
Fa quinze anys que Eòlia va obrir les portes. Aquest estiu es llicenciarà, com a Escola Superior d'Art Dramàtic, la seva primera promoció d'una vintena d'alumnes d'actors, dramaturgs i directors. Ahir es van inaugurar oficialment les noves sales d'assaig (en 300 metres quadrats que hi havia al soterrani de l'actual teatre del número 23 del carrer Bailèn). Funcionaran com a fàbriques de creació amb la voluntat d'atendre les necessitats dels alumnes però també d'altres projectes artístics. On sí que es vol cuidar els exalumnes és en la companyia Eòlia, que ara podrà regularitzar funcions a la sala.
Rosa Galindo ha bastit una programació de petites propostes d'entre les quals destaquen les recuperacions de Digue'm la veritat (Grec, 2015), Ragazzo, inspirat en el cas de Carlo Guiliani a Gènova el 2001 (Nau Ivanow, 2015), i La maternitat d'Elna (Temporada Alta, 2008). Però també es dóna l'oportunitat a Punt de fuga (sobre l'extermini de la humanitat per donar pas a una nova societat), Dead line (segons José Malaguilla: “Volem fer un pas més en la improvisació amb una estructura dramatúrgica”), La Sal (nou text poètic i teatral d'Eva Hibernia que s'estrenarà abans a aquest Projecte Vaca) i la revisió de les Cartes impertinents de Capmany dels anys vuitanta, en unes entrevistes reformulades avui per Marta Montblant. El cartell de Teatre Eòlia (que renova el nom d'I+D) busca un “teatre necessari”, en paraules de Rosa Galindo.