“Quan trobes escrit el que creies, se't posa pell de gallina”

Ha estat una sorpresa molt agradable. La veritat és que estic molt content perquè és un tema pel qual he lluitat molt i no he rebut gaire suport, en contra del que jo m'imaginava. Només l'editorial arenyenca Crea't em va animar a publicar-ho. Com que estic convençut dels fets i tot em lliga vaig decidir tirar endavant el treball.

Amb la construcció del Lidl van aparèixer restes humanes. Es va descartar que fossin de la Guerra Civil perquè no hi va haver represàlies i a partir d'aquí quedava oberta la incògnita.

Gemma Caballé va dirigir sobre el terreny les excavacions dels divuit esquelets, distribuïts en vuit fosses. Es va descartar que fos un enterrament perquè no s'hi trobaven restes arqueològiques, com ceràmica o l'aixovar. A l'institut vaig animar dues alumnes a fer un treball de recerca per aclarir la procedència dels cossos. Vam avançar en deduir que els cossos van ser penjats, ja que no apareixien ni bales, ni cap botó. Tot i això no quedava clara de quina època eren els cossos, que podien ser del segle XVIII com del XIX, de la guerra del Francès, les guerres carlines o la de Successió.

Quan preparàvem els actes del Tricentenari a Arenys de Munt amb l'edició de les memòries de Francesc Bellsolell vaig mirar què va passar a Arenys de Mar, Canet i Calella. En consultar els arxius parroquials, a Arenys de Mar, vaig trobar que a partir de l'1 de juny hi va haver quinze oficis seguits sense sepultura per l'ànima dels difunts, que havien tingut mort violenta. La xifra em resultava sospitosa i vaig comprovar si hi havia hagut cap batalla abans. En les memòries d'en Bellsolell s'explica que el 31 de maig, al voltant de Corpus, hi va haver un enfrontament a la part baixa del Remei, on els sometents va ser encerclats per les tropes borbòniques que venien de Mataró i Vallgorguina. En la crònica es diu que van resistir però que van ser fets presoners i que els morts eren entre 18 i 20. Tot encaixa, perquè van quedar registrats aquests oficis sense sepultura i hi va haver una batalla a tocar del lloc.

Vaig poder mirar la correspondència del Consell de Barcelona amb el d'Arenys de Mar. Quan trobes escrit en una carta coses que t'imaginaves se't posa pell de gallina. Hi ha una carta del comandant d'aquesta gent, d'un mariner que volia descarregar armes per ajudar Barcelona. Tots són fets desconeguts.

És una revolta i una resistència molt forta. Això va passar al
juny i Barcelona caurà al setembre. El coronel Amill va encarregar al fill de Bac de Roda que s'encarregués de la zona, amb voluntaris propers al bandolerisme. Van assaltar les tres torres de defensa d'Arenys de Mar, a mans dels borbònics, i van controlar també Canet i Caldetes. Volien dominar la zona per acabar conquerint Mataró i així ajudar Barcelona.

Un desastre. Des de Barcelona van enviar un militar alemany, Friedrich Haas, perquè no es refiaven de Bac de Roda que continuava tenint el poder, segrestant, violant i matant gent. En una carta, Haas explica com van resistir només mitja hora quan es van trobar encerclats. Ell, que va poder fugir, és qui va aixecar a sometent i va portar els caps de casa a lluitar per acabar sent presoners.

Els sometents eren uns 120 i se'ls va aplicar el delme de la forca: de cada deu en triaven un per penjar-lo. En van sortir uns 18 o 20, que serien els cossos trobats. Allà mateix, es van fer la fossa entre ells i com a càstig se'ls va negar ser enterrats al cementiri. Això en una societat religiosa com aquella era impensable, l'ànima quedava vagant a l'espai, sense anar al cel ni a l'infern. El poble va veure com els van deixar al mig d'un rial com si fossin animals.

És un punt clau, és des d'on tenien controlada tota la marina per fer contrapès a Mataró, que és on s'havien refugiat els borbònics. Això explica que la repressió fos tan dura, saquejant i fent pagar una multa a canvi de no cremar el poble, com van fer a Canet i Sant Pol. Arenys de Mar va destacar per la seva fidelitat a la terra i a les autoritats de Barcelona, i la prova és que es continuen enviant barques de nit carregades amb menjar i material. Quan trobes aquests documents, ho disfrutes.

Crec que el suport que representen els premis Iluro és important. Et donen un vot de confiança, però potser caldria treballar més la història de Catalunya a les escoles i els instituts. Per molt que es digui no es fa. Amb el Tricentenari s'ha notat un canvi i ha servit perquè la gent s'interessi pel que va passar. El més greu és que, quan comences a descobrir la història, et diguin que s'inventa, i que ho diguin els mateixos que l'han prohibit i manipulat.

La història de Catalunya s'ha introduït no fa gaire en l'ensenyament i encara n'hi ha que l'obvien. Es va millorant però és una assignatura pendent. Perquè aprenguin història cal explicar el més proper al seu medi; així s'enganxa l'alumne.