Respectar el mana

Vet aquí una obra que parla del vulcanisme global a partir de la defensa del vulcanisme garrotxí. L'ànima del volcà s'inicia i s'acaba a l'illa de Pasqua (Rapa Nui), però es projecta des de l'adolescència del protagonista, Marc Dosrius, contrafigura de l'autor. En aquesta quarta novel·la, malgrat que Vilanova hi recupera el personatge central d'El secret d'Hiva Oa (1977), els paisatges volcànics (Stromboli, Kilimanjaro, Mont Pelé, Kilauea, Teide...) conformen l'ordit plàstic d'un discurs holístic en defensa del concepte de Mare Terra-Gaia, la “casa de tots” tan amenaçada segons la Laudato si.

Hi utilitza un veritable mosaic d'estils literaris, des de la crònica i el reportatge, passant per l'entrevista i la ciència-ficció, fins al món oníric. Més enllà de les intrigues conspiraries, característiques d'altres novel·les, com l'anterior, L'ull blau de Sibèria (premi Arbó), aquesta vegada ha escrit una obra més lírica i íntima en la qual, tot i dominar-hi un cert vitalisme, no deixa de ser una denúncia implícita que l'autor ha fet explícita en altres treballs: L'Estat ecològic, La bomba atòmica de Franco i en altres assaigs sobre Three Mile Island, Txernòbil i Fukushima.

La història és la d'un viatge iniciàtic que porta el protagonista als cims d'alguns dels volcans més mítics del planeta, amb un bagatge ple de referències a literats (Lotti, Lowry, Melville), músics (Verdi, Wagner), pintors (Gauguin, Van Gogh, Munch) i films estimats com ara Vulcano, de Dieterle, i Stromboli, de Rossellini, l'obra creativa dels quals l'han acompanyat al llarg d'una vida que el porta a deixar-se morir al cim del Terevaka, a l'illa de Pasqua. D'allí estant llega una mena de testament vital per als seus, veritable metatext de tota l'obra.

Vilanova ha declarat que, en elaborar la novel·la, es va inspirar en els records i experiències dels vulcanòlegs Jacques Durieux, Haroun Tazieff i Maurice i Katia Krafft, matrimoni alsacià que va morir al Japó el 3 de juny de 1991, en l'erupció del Mont Unzen. També hi constata la seva amistat amb Thor Heyerdahl, l'explorador noruec que el 1947 amb cinc amics aventurers va fer la travessia amb una mena de rai construït amb troncs de la selva peruana de Callao a la Polinèsia. Ell descobrirà el secret més ben guardat de la novel·la: l'existència de tres tauletes rongo-rongo, escrites amb el llenguatge encara indesxifrable dels antics rapanui, en una cova de l'illa de Pasqua. Veritat o ficció? Importa poc.

La novel·la deixa palesa la necessitat de respectar el mana (l'esperit) dels ancestres i no profanar els objectes sagrats de les cultures primitives de la mateixa manera que denuncia l'increment alarmant dels problemes ambientals del planeta fins a trobar-nos a les vigílies de l'infart ecològic. La cimera de París haurà de plantejar-se com alimentar dignament els 10.000 milions de persones que viuran l'any 2050 en un planeta de recursos finits.