Vull que em plantis

Al principi de tot, ella el planta. Perquè xarrupa la sopa? Perquè les diferències s'han accentuat en una situació còmodament rutinària. La de la Júlia (Júlia Falgàs) i en Miquel –tres actors, Arnau Nadal, Eduard Serra i Genís Casals perfilen una faceta diferent del mateix protagonista– és una història de parella tan quotidiana, realista i identificable que podria donar per a moltes comèdies televisives, però que en la posada en escena teatral aconsegueix una lleugeresa que la fa agradosa i juvenil. L'autora, Clàudia Cedó, ha concebut un relat i un muntatge frescos sobre la insatisfacció en les relacions i la necessitat de retenir allò que desitgem. Ho fa amb les referències botàniques, amb un jardí minimalista d'escenografia, amb un ficus que es mor però que renaixerà al final –al capdavall és una història d'amor– i amb la calidesa de la fusta que acull els protagonistes en un viatge físic i sentimental.

Et planto , estrenada el cap de setmana a la Factoria d'Arts Escèniques de Banyoles, és un dels petits però grans noms del final de cartell de Temporada Alta. Perquè mostra la vivacitat de la jove companyia El Vol del Pollastre , formada el 2009 per alumnes de l'Aula de Teatre de Banyoles, i de la seva directora, Clàudia Cedó que acaba de guanyar la cinquena edició del Torneig de Dramatúrgia del festival i fa una setmana rebia el premi Butaca al millor text teatral per Tortugues.

En tota relació queden vestigis del naufragi, records que no sabem que guardem a la bossa en forma d'encenedor. L'objecte enllaça amb un flashback –com es van conèixer, què van fer la primera nit, què no van fer...– inserit amb tanta naturalitat com la construcció d'un Miquel que, no desdoblat en tres sinó complementat en tres, representa els monòlegs interiors, les autoreflexions, en un intent desesperat de canviar agradant l'altre. La vivesa d'Et planto s'exemplifica amb un final de musical, deliciós, com un homenatge a les comèdies dels anys cinquanta de Doris Day amb el L.O.V.E versionat per Sinatra de fons. Després de comprar les fundes del sofà i de tallar la gespa, és hora que ell la planti. I la regui, sobretot.