ENTREVISTA. Marilynne Robinson
valèria gaillard. Escriptora
“Vull transmetre la sensació que la vida és admirable”
Es la primera vegada que ve a Barcelona però no a Europa, ja que aquesta novel·lista nord-americana va viure a França i a Anglaterra, i ha visitat diferents països del vell continent. Abans d'aterrar a Barcelona, on va impartir una conferència al CCCB, venia dels Països Baixos. Marylinne Robinson, una autora que arriba a despertar l'interès del mateix president Obama, que la va entrevistar en una ocasió, va aprofitar la visita per presentar la seva darrera novel·la, Lila, i la primera que s'ha traduït al català i publicat per Edicions 1984. Ha tingut molt bona acollida per part de la crítica i d'ençà que va sortir l'abril passat ja se n'han fet dues edicions.
Com en les seves dues anteriors novel·les que pivoten al voltant del personatge del pastor John Ames, Lila tracta d'una nena que creix en estat quasi salvatge en una granja perduda. Una noia, la Doll, se l'endú per cuidar-la i s'uneixen a una banda de treballadors nòmades que busquen feina. Després de rodar món, un dia entra a resguardar-se en una església d'un poblet d'Iowa. Aquí coneix el pastor John Ames i neix entre ells dos una història d'amor. Estem als Estats Units de la Gran Depressió, amb la misèria que aflora a cada cantonada. Lila vol entendre per què Déu permet que les persones pateixin tant i estableix un diàleg amb el pastor, incapaç de donar-li respostes. Ras i curt, és una novel·la amb un gran contingut teològic. Lila tanca una trilogia que s'ambienta en el poblet fictici d'Iowa Gilead, i que inclou els títols Gilead (Galaxia Gutenberg, 2011) i En casa (Galaxia Gutenberg, 2012). Edicions 1984 té previst publicar la seva primera novel·la, Housekeeping, del 1980.
Es podria presentar com una història d'amor impossible, ja que la Lila, per les experiències que ha tingut, no es deixa estimar?
Potser impossible no, crec que les històries d'amor si s'escriuen bé tenen una certa inevitabilitat. Lila és cert que s'autoprotegeix molt i s'ha fet molt autònoma i independent. Quan deixes que algú t'estimi crees una certa dependència i ella no es vol arriscar a això, i triga molt de temps a acceptar que és un risc que ha d'assumir.
Com definiria la relació que manté amb John Ames i com explica que neixi l'amor entre ells, atès que provenen d'horitzons tan diferents: ella, una pobra noia que s'ha prostituït i ell, molt més gran, un pastor.
Bé!, crec que les diferències poden ser molt atractives, a ella l'atrau l'Ames perquè és un personatge respectat per la comunitat i li agrada la manera que té d'explicar el món. Ella li planteja les preguntes fonamentals de la vida, i ell l'escolta i entén el sentit religiós de la pregunta. També que no les pot contestar.
Sembla que el reverend té una visió més teòrica sobre les qüestions teològiques, i en canvi ella, des de la ignorància, té intuïcions més vertaderes.
Totalment d'acord i de fet aquestes grans preguntes se li poden acudir a tothom, tot i que no es plantegin amb el vocabulari de la teologia. En el fons s'han de tractar amb aquest llenguatge més accessible i planer.
Com evoluciona el personatge de la Lila a través de la relació amb Ames?
Crec que hi ha certes coses del seu passat de les quals no està contenta i no hi vol pensar. El fet de formar part d'un grup que exclou la gent que ella estima, com la Doll, per exemple, la fa patir. La relació entre la Doll i la Lila és com de mare a filla, ja que la Doll se l'endú de la seva casa quan és petita per cuidar-la.
Els dos personatges, la Doll i la Lila, són com dues supervivents. De què fugen?
El vincle és que la Doll no pot deixar la nena en l'estat miserable en què la troba i vol cuidar-la malgrat tot. Això és el que crea un vincle de mare-filla entre elles.
Per què va triar l'època de la Gran Depressió als Estats Units, als anys trenta del segle passat? Creu que es pot establir algun paral·lelisme amb l'actualitat també de crisi?
Vaig escollir aquesta època perquè la història que volia explicar només permetia aquest període de temps. Si per exemple hagués escrit sobre el fill de John Ames, hauria parlat d'una altra generació. Una de les coses que em van impactar quan escrivia aquesta novel·la, és que un dels efectes que ha provocat la nostra depressió és que, tot i que la gent fos víctima d'una cosa en la qual no havia estat implicada, se la tractava com si no fos respectable, com si demanés coses a la societat que aquesta no li devia. S'ha vist això a Europa i també als Estats Units, sobretot a l'estat de Florida, on la gent que havia perdut la feina es veia com si fos culpa seva. La població va reaccionar culpant els altres, i el fet que passés tan de cop i volta, demostra la rapidesa amb què la gent pot canviar d'actitud. Doncs sí, era un tema que tenia al pensament.
Descriu la misèria d'aquesta gent que no tenen res i són nòmades. Volia reivindicar la seva humanitat malgrat les circumstàncies?
Em semblava que si pots crear un personatge que es pobre i és el mirall d'aquesta societat injusta és perquè l'estàs defensant.
Com s'ha inspirat per descriure tota aquesta misèria que envolta els personatges?
En aquella època hi havia moltíssima gent en aquesta situació de pobresa concreta, però arreu del món hi ha molta gent que no té cap mena de recursos i ajuda, per tant, per què no escriure sobre tot això?
D'on treuen l'energia per tirar endavant? Quin equilibri hi ha entre determinisme i llibertat?
La pregunta és molt complexa i no en tinc ni idea; a àmbit científic hi ha molts especialistes que estudien la causalitat però no el determinisme. Crec que la majoria de la gent quan parla de les seves experiències diu “vaig fer això” o “vaig decidir fer allò altre”, potser estem més controlats per l'experiència del que sentim i pensem, però malgrat tot vivim les coses com si fóssim lliures.
Els crítics han comentat que les seves novel·les són mitjans per desenvolupar reflexions teològiques. Quines són les qüestions que més la interpel·len en aquest sentit?
Si hagués d'escollir una cosa per fer tota la meva vida aquesta seria estudiar teologia, però de fet hi ha dues coses que puc fer alhora: escriure novel·les i estudiar teologia, així que les barrejo totes dues. La novel·la és la via per plantejar-me preguntes relacionades amb la teologia.
Els seus personatges arriben a una mena de redempció a través de la fe. No hi podrien arribar a través de l'art o per altres vies?
Crec que Déu és molt bondadós i no em posaré jo a pensar què seria acceptable o no per Déu. Potser el patiment de personatges com la Lila només troba resposta en Déu. Crec que la gent és bona tot i el seu patiment, i té la dignitat d'encomanar-se a Déu malgrat tot.
Fins a quin punt la literatura pot ser un mitjà per fer circular les idees cristianes, tenint en compte la societat secularitzada i descreguda d'avui dia... sobretot l'europea?
Jo llegeixo els llibres que m'interessen com a lectora i, per tant, imagino que la gent fa el mateix amb els meus llibres. No tinc la intenció d'afectar la societat i no voldria per res del món tenir un impacte negatiu, fer sensacionalisme o coses per l'estil, no ho faria mai. Per escriure i escriure bé he d'exposar allò que és central del meu pensament, i cal apuntar que els meus llibres semblen acceptables per a molts lectors. Pertanyo a una congregació religiosa molt petita, els congregacionalistes, i sembla que ningú no hi té incovenients.
Quins són els valors que vehicula?
El primer i el més important és la democràcia. En la nostra comunitat, cada església ha de mantenir-se a si mateixa i no hi ha jerarquia. Escollim democràticament el ministre i tots els afers també. És una congregació que ve de Nova Anglaterra. És molt liberal tot i que ningú ho diu explícitament. Una de les coses de què estem més orgullosos és que la primera dona que va ser nomenada reverenda ho va ser el 1983.
I té una visió creacionista o evolucionista del món?
Cap de les dues, és una combinació de les dues. És una comunitat centenària que va fundar Yale, Harvard, la Universitat de Califòrnia... i, per tant, és molt intel·lectual i la majoria dels membres són científics.
I en les novel·les, quins valors vol transmetre?
L'amor pel planeta i per la gent que hi vivim, m'agradaria transmetre la sensació que la vida normal i corrent, la del dia a dia, és admirable.
Va dir en la conferència que va impartir a Barcelona, al CCCB, que fer el bé està en la naturalesa dels homes. Després dels atemptats de París, què hem de pensar?
El terrorisme és un fenomen horrorós i sembla un moviment relativament petit però és tan poderós que pot fer coses dolentes i fer-les públiques arreu del món. Jo he viscut molts anys amb la màfia i sé com funcionen aquestes organitzacions. Els podem agafar com l'exemple de l'ésser humà i de la humanitat, però aleshores ens hem de plantejar si no acabarem convertint-nos en gent amb por. Per tant, hem de rumiar més que mai què vol dir la civilització occidental.
Què està preparant ara?
Estic preparant dues sèrie de conferències, i tinc al cap una novel·la però encara no m'he assegut per posar en ordre tots els meus pensaments.
Com s'inspira per escriure les seves obres?
Senzillament vénen a mi. Intento escriure quan veig que puc, sinó no m'hi poso. Sovint em ve un personatge, una veu i pensar com sonarà la narrativa és molt important per a mi. No escric cap esquema previ, sinó que començo per una pàgina i vaig fent, no m'agrada pensar que sé què passarà, m'agrada sorprendre'm.