aquesta setmana
David castillo. coordinador
Sense Txema Bofill
El cap de setmana passat, mentre intentava una travessa del Pedraforca, em van arribar diferents missatges de companys com ara Josep Lluís Pons Llobet, Manel Aisa i Canti Casanovas –de La Web sense Nom– informant de la mort en un accident de cotxe del pedagog i activista llibertari empordanès Txema Bofill. Les reaccions són sempre difícils d'explicar. No ho vaig dir a ningú i em vaig concentrar en les últimes trobades que havíem tingut. El recordava amb Jean-Marc Rouillan en un recital a Maçanet de Cabrenys, en un dinar i excursió de la ruta dels maquis prop de Puigcerdà i més recentment a la llibreria Rosa de Foc del carrer Joaquín Costa, en què em va mostrar la preocupació pel jovent que passa massa hores pendent dels esports televisats i massa poc practicant-los. També em van aparèixer imatges antigues amb els malaguanyats Bebel Dolsa i Carme Carreras, que encara l'evocaven com el Sabata, veterà militant de l'entorn del MIL, que es va mobilitzar amb els GARI a partir del procés i posterior execució de Salvador Puig Antich i les dures condemnes a Oriol Solé Sugranyes i Pons Llobet.
El Txema –o Sabata, malnom de guerra provocat perquè va perdre una sabata en una manifestació– era un home de principis, que s'havia mantingut fidel a la seva Bisbal natal tot i ser un nòmada empedreït. Només durant els anys de presó –li havien servit per fer la tesi– no va volar lluny del país. En la seva conversa sempre hi eren presents els paisatges americans, Nicaragua, les illes del Pacífic i de l'Índic o Tolosa de Llenguadoc, durant dècades capital llibertària, on havia fet amistat amb Frederica Montseny i Hortènsia Torres. El Sabata tenia predilecció per les dones lliures de l'exili i no estaria malament compilar els seus articles i entrevistes sobre les rebels doblement invisibles. Durant els darrers anys, Bofill havia mantingut amb força el seu compromís llibertari i cultural a través dels seus escrits a les planes que signava a la revista Catalunya de la CGT i als blocs de VilaWeb. També cal esmentar els històrics pamflets de Maig del 37 o la feina de documentació antifranquista amb Felip Solé per a TV3. Càlid, però també tossut, despistat i alhora incisiu, Bofill ha estat un heterodox del seu temps, que va ser detingut per primer cop per fer pintades contra el règim a la Girona franquista. No l'oblidarem.