assaig
D. SAM ABRAMS
Els altres cristians
Dóna gust de llegir un assaig en català que tingui volada intel·lectual i connecti tan directament amb un debat internacional sobre el mateix tema. És justament el que he pensat després de llegir l'ambiciosa obra de repertori Heretges, perseguits i excomunicats. La cara oculta de la història de l'Església, de Lluís Busquets i Grabulosa.
Fa més d'una dècada que Busquets va publicant una sèrie d'assaigs que tenen el denominador comú d'exposar a la llum del dia la cara oculta de la història de l'Església i, amb Heretges, perseguits i excomunicats, ens ha ofert la seva obra de més abast i envergadura. I no hem de pensar que l'autor porta a terme les seves indagacions des de la denúncia, el ressentiment o el sensacionalisme. De cap de les maneres. Busquets furga i furga com a creient i fidel perquè vol saber i vol que sapiguem tota la veritat sobre la qüestió.
En aquest sentit, metodològicament cal situar l'autor a la cruïlla on arriben a un peculiar punt d'intersecció els camps de l'holisme i el relativisme. Com a holista, Busquets creu que mai podrem conèixer a fons la història de l'Església si no partim d'una actitud inclusiva i no superem els obstacles de la radicalitat excloent que ha predominat fins ara. I com a relativista Busquets creu que hem de procedir amb moltíssima cautela a l'hora de fer anar els conceptes d'ortodòxia i heterodòxia perquè no són termes completament unívocs perquè tot depèn del nostre punt de vista o d'apriorismes arrelats a la tradició. El nostre autor s'esforça, amb èxit, per assolir l'equanimitat.
Heretges, perseguits i excomunicats. La cara oculta de la història de l'Església destaca per diversos factors: la capacitat crítica, analítica i organitzativa, a partir d'una decidida voluntat panoràmica que només es pot qualificar de generosíssima. També hem de ressaltar la claredat estilística i l'enfocament pedagògic que confia en la intel·ligència dels lectors.
Busquets enceta la seva magna obra posant el cascavell al gat a base de definir de manera encertada ortodox i heterodox. I després fa un exhaustiu resseguiment històric de l'heterodòxia des dels orígens del cristianisme fins a l'època actual del papa Francesc, passant per l'edat mitjana, el Renaixement, el barroc, la il·lustració i els segles XIX i XX.
Obra original i oberta de mires
Com era d'esperar, una obra tan original, de mires tan amples, per força havia de tenir les seves limitacions. A vegades, l'autor no aprofundeix prou en certs aspectes, com ara el paper decisiu d'Ireneu en determinar els quatre evangelis prescriptius, o el rerefons econòmic de la croada contra els càtars. En altres moments, no dóna prou importància a fets determinants com el joc de la puta i la ramoneta entre Mussolini i el Vaticà. En algun cas, per fortuna pocs, obvia completament elements essencials per al seu discurs com l'aparició del judaisme messiànic. En certs capítols, com ara els que tracten de la guerra i la postguerra a Catalunya, l'autor, per proximitat i entusiasme, s'estén més aviat massa. I de vegades la seva investigació, potser massa apressada, el porta a divulgar dades inexactes, com és el cas de la xifra de les execucions de protestants per part de Maria Tudor en el moment d'accedir al tron com a Maria I d'Anglaterra. Busquets ens informa que van ser 200, quan John Foxe, a Actes and monuments, l'obra coneguda popularment com a Book of Martyrs (1563), en documenta, amb noms i cognoms 284 i ara sabem que van ser moltíssims més, cap a uns 800.