cultura

gabinet de curiositats

artur ramon

La galeria Walker de Liverpool

Cada dia m'agraden més els petits museus. No cal comprar l'entrada per internet (molts són gratuïts), ni fer cues, ni dedicar-hi més de dues hores perquè el que s'hi exposa és de dimensions humanes; a més, els restaurants són acollidors i no hi ha gaire gent i les col·leccions, en ser menys conegudes, sempre amaguen sorpreses.

Quan viatjo miro de buscar aquestes petites galeries que han quedat sepultades en el temps i descobrir-les secretament. Així ho vaig fer tot visitant Liverpool. Mentre els turistes feien cues a The Cavern per trepitjar l'escenari on van començar a actuar els Beatles, em vaig dirigir a la Walker Art Gallery, un edifici d'arquitectura clàssica situat en una plaça que sembla la londinenca Trafalgar Square, però en miniatura.

Un cop a dins, una gran escalinata et porta a unes galeries on el parquet cruix quan hi passes i que fan olor d'humitat i de temps: parets de colors sanguinolents i claraboies que deixen filtrar la llum zenital. Em fascina una taula de Simone Martini, L'educació de Jesús, que té la delicadesa d'un miniaturista i que genera una pau que contrasta amb el pathos del Davallament, d'Ercole, de Roberti. Hi ha una sensual Nimfa i la font, de Lucas Cranach, amb ulls de gat i mirada de diable, un bon Sopar d'Emaus, de Tizià, i un autoretrat de Rembrandt jove extraordinari banyat en clarobscur. La col·lecció de pintures prerafaelites és boníssima i mostren temes bíblics amb formes modernes.

Es tracta d'una de les millors col·leccions de pintura de fora de Londres i cal mantenir-la allunyada de l'homo turisticus, que al seu pas tot ho banalitza. No ho digueu a ningú, please.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.