Com volem col·leccionar?

Qüestionant la institució

Un grup de becats per la Sala d'Art Jove de la Generalitat 2015 han presentat al Centre d'Estudis i Documentació del Macba el resultat del treball Com volem col·leccionar?, sota la tutoria de Daniel G. Andújar. S'ha pres com a cas d'estudi la col·lecció d'aquest museu, la governança, el maridatge públic i privat de la institució, el sistema d'adquisicions, el comitè de compra i la transparència, sempre tan difícil d'aconseguir. No es tracta de cap treball artístic o curatorial. Estaria més en la línia de treballs sociològics com ara l'enquesta a les galeries d'art que el Grup de Treball va fer els anys setanta sobre el mercat de l'art, o d'activisme institucional, si és que cal anomenar-ho d'alguna manera. El punt de mira és l'adequat si tenim en compte que es planteja la creació del Macba i del seu model a rel de la configuració dels equipaments creats a la ciutat pels Jocs Olímpics i que, finalment, arriben més tard.

Preguntes i respostes

L'entrevista com a mètode d'exploració a diverses persones vinculades a la patrimonialització de l'art incloïa les següents preguntes: “Fan falta codis ètics generals de gestió dels museus i dels seus patronats? Com podem crear aliances públiques i privades sostenibles i transparents? Com podem democratitzar les polítiques d'adquisició d'obra? Ha d'existir un comitè d'experts que decideixi què comprar i quant s'ha de gastar? Per qui ha d'estar conformat? Quin tipus de patrimoni volem construir? És possible construir-lo fora de les lògiques de revaloració del mercat de l'art?”.

Reclam de transparència

La crítica unànime va ser la descurança institucional respecte de les polítiques d'adquisició d'obres per als museus, la manca d'inversió pública i el fet de deixar-ho en mans privades, en el cas del Macba, que, d'altra banda, sort n'hi ha. Una de les crítiques més comunes a la institució va ser la dificultat d'accés a les dades, el secret que envolta les adquisicions d'obres d'art i els preus que s'han pagat, el fet que els estatuts de la Fundació Museu d'Art Contemporani no es trobin en línia, que moltes informacions només són accessibles al registre de fundacions, i també la crítica del president de l'ACCA al comitè d'experts, amb persones poc arrelades al context, que transporten els seus interessos.