El fortí de la cançó
Una reivindicació de la catalanitat i el caràcter combatiu de la jota obrirà la 21a edició del Barnasants, amb més de 100 concerts
Un espectacle que situa en les jotes les arrels de la cançó protesta als Països Catalans obrirà el 21 de gener la 21a edició del Festival de Cançó d'Autor Barnasants. Jotes de combat: compromís i poesia, que és com s'anomena la proposta, es representarà en un espai que cada cop té més pes en la programació del festival, el Teatre Joventut de l'Hospitalet de Llobregat, i el protagonitzaran diverses veus del país que han emprat la jota com a mitja d'expressió, tals com Quico el Célio, el Noi i el Mut de Ferreries, Miquela Lladó, Eva Dénia i Eliseo Parra. “Cal eliminar la caspositat de les jotes així com reivindicar que les jotes en català són majoritàries als Països Catalans”, proclama ahir Pere Camps, director del Barnasants.
Més de 100 concerts
Definit per Camps com un “projecte cultural, fonamentalment de petit format, que garanteix la pluralitat”, el Barnasants presentarà fins al 14 d'abril en diferents seus d'arreu del país més d'un centenar de concerts d'artistes clàssics i emergents, amb la mirada fixada en els Països Catalans (l'alguerès Claudio G. Sanna, el nord-català Pere Figueres, el menorquí Guiem Soldevila, els valencians Pau Alabajos, Feliu Ventura i Joan Amèric amb Andreu Valor), però amb l'antena ben posada també en l'escena de l'Estat (Víctor Manuel o Ismael Serano) i en diferents llocs d'Europa (Francesco Guccini, des d'Itàlia, o el francès Dominique A).
El Barnasants, d'altra banda, tindrà amb Veneçuela el seu primer “país convidat” i acollirà referents de la cançó com Marina Rossell, Maria del Mar Bonet, Paco Ibáñez i Daniel Viglietti, així com talents emergents (Gemma Humet, XY o Maria Arnal i Marcel Bagés) i l'espectacle amb el qual es va clausurar, a Alcoi, la darrera edició: Ovidi simfònic.
Dedicat, aquest any, “a Javier Krahe, Teresa Rebull, Rosa Novell i a totes les víctimes del fanatisme religiós i la pobresa energètica”, el Barnasants té en l'Ajuntament de L'Hospitalet de Llobregat la institució que més diners hi aporta (més, fins i tot, que la Generalitat o el consistori barceloní).