En el cor de la violència

Macbeth és una tragèdia amb una violència extrema que no només es materialitza en les batalles i els assassinats, sinó que hi és en cada decisió de la parella protagonista per aconseguir el poder o mantenir-s'hi i fins en la seva mateixa relació. Després de les adaptacions cinematogràfiques d'aquesta maleïda obra de Shakespeare realitzades per Orson Welles, amb el qual comparteix una negror radical visible en la mateixa textura de les imatges, Akira Kurosawa i Roman Polanski, l'australià Justin Kurzel (en el seu segon llargmetratge, que arriba després de Snowtown, que recrea uns assassinats en sèrie que van succeir en la població australiana referida en el títol) aborda frontalment la violència física des del principi del film en què, després de mostrar-se un nen mort i prescindint del conjur de les bruixes, hi ha la batalla en què els escocesos vencen uns invasors. La batalla es presenta de manera molt estilitzada, amb imatges alentides, però amb una contundència brutal.

Més ocupat en la materialitat, encara que també en la psicologia criminal, Kurzel prescindeix d'algunes profecies i visions. D'una manera aclaparadora, a vegades excessiva i podent provocar certa fascinació ambigua en l'espectador, manté la tensió a través de la violència explícita, però d'alguna manera el film s'esllangueix quan vol fer-se més sobri per centrar-se en la violència psicològica de Macbeth i Lady Macbeth a través de les seves intrigues i remordiments. El potent Michael Fassbender transmet com el seu personatge té la ment posseïda pels escorpins, però a la vegada que dubta abans de cometre els seus actes i que, al capdavall, sap que és indigne del tron que ocupa sense deixar de lluitar fins al final. Pel que fa a Marion Cotillard, s'esforça a voler encarnar la tremenda cobejança de poder del seu personatge amb uns resultats desiguals. La seva Lady Macbeth, que no acaba de fer por, convida a pensar que la dolça Cotillard potser no és una actriu prou idònia per al personatge. D'una manera estranya, el seu personatge es dilueix cap al final de la pel·lícula fins a desaparèixer.