El descrèdit de tot

Poc abans de l'inici de la Primera Guerra Mundial, el que seria el moviment Dada inicia el descrèdit dels valors sobre els qual l'Occident deia que basava la seva civilització. Acabada l'estúpida lluita fratricida en un desastre que confirmava el que els dadaistes havien posat de manifest, foren els surrealistes, abans de la Segona Guerra Mundial, que establiren que els valors o rajaven de l'inconscient o no n'hi havia cap, de valor moral ni social. Després d'aquest conflicte Picasso establí que l'art és un mitjà diferent per continuar les guerres, però un mitjà per desacreditar els valors que les societats establertes esgrimeixen.

Les primeres estructures nascudes per reduir l'impacte moral i material d'aquests desastres humanitaris foren les estructures internacionals creades ad hoc per a un pretès nou emplaçament de les llibertats, ara fermament aportades. L'art, sempre amatent, volgué col·laborar-hi aportant un nou concepte de la sensibilitat, l'art autre, iniciat durant la segona guerra sota l'aspecte d'un informalisme que volia testimoniar i superar el desastre inexplicable de la realitat. Ja no hi cabia l'èpica, valia la pena que s'instal·lessin a les arts els poemes objecte i els objectes poètics, tot desenganxat de la realitat per assolir viure als llimbs d'una civilització altra que aportaven, ara positivament, els ginys que la guerra havia inventat. Semblava que tot havia canviat a la vida civil, però l'ètica que calia esperar-ne no ha aparegut; l'equilibri entre ment, conducta social i realitat no s'ha manifestat; el descrèdit de la realitat restà inamovible.