[D]
0
cultura
17 gener 2016 2.00 h

torna-la a posar, sam

Bernat Salvà

L'immortal Atticus Finch

‘Matar un ruiseñor' està a l'alçada de l'extraordinària novel·la que adapta

La decepció que sen­tim sovint en com­pa­rar lle­genda i rea­li­tat es pot girar en sen­tit invers: aquell que menys esperàvem resulta ser l'heroi que ens salva. Un dels moments més memo­ra­bles de la novel·la i la pel·lícula Matar un ros­si­nyol és quan la nena pro­ta­go­nista, Scout, aprèn aquesta lliçó en un calorós estiu dels anys trenta al sud dels Estats Units. Har­per Lee no va arri­bar a ser “la Jane Aus­ten del sud d'Ala­bama”, un somni con­fes­sat per ella mateixa, però amb aquesta novel·la publi­cada el 1960 va gua­nyar el premi Pulit­zer i va pas­sar a la història de la lite­ra­tura nord-ame­ri­cana.

Durant el 2015 se n'ha par­lat molt, perquè Matar un ros­si­nyol ha dei­xat de ser l'única novel·la publi­cada de l'autora: el pas­sat juliol es va edi­tar Vés i aposta un sen­ti­ne­lla (Edi­ci­ons 62), un manus­crit ante­rior, enmig d'una certa polèmica. Fins i tot s'ha par­lat de pre­sump­tes pres­si­ons edi­to­ri­als per publi­car-lo en con­tra de la volun­tat de Har­per Lee, que té ara 89 anys. Però la intenció d'aquest espai és par­lar de films ino­bli­da­bles, i més enllà de l'enre­nou lite­rari, hi ha un altre motiu per par­lar de Matar un ruiseñor: el 5 d'abril se cele­brarà el cen­te­nari del seu pro­ta­go­nista, Gre­gory Peck, que amb el paper d'Atti­cus va gua­nyar el seu únic Oscar.

Advo­cat con­tra el racisme

Matar un ros­si­nyol té com a pro­ta­go­nista l'advo­cat Atti­cus Finch, que accepta defen­sar un negre injus­ta­ment acu­sat de vio­lar una dona blanca en una població d'Ala­bama, la fictícia May­comb, durant la Gran Depressió. La nar­ració es fa des del punt de vista de Scout, la seva filla de sis anys, que veu com Atti­cus, immune a la pressió social de l'entorn i les ame­na­ces, intenta que es faci justícia. L'èxit imme­diat de la novel·la, de la qual s'han venut 40 mili­ons d'exem­plars, va pro­pi­ciar una ràpida adap­tació al cinema per part d'Uni­ver­sal, amb Gre­gory Peck com a cap de car­tell. La direcció va anar a càrrec de Robert Mulli­gan, que com Art­hur Penn, Sid­ney Lumet o Mar­tin Ritt, va arri­bar a Hollywood des de la tele­visió. El guio­nista Hor­ton Foote (La jauría humana) va adap­tar la novel·la; Elmer Berns­tein (Oscar per Millie, una chica moderna) va com­pon­dre la banda sonora, i la foto­gra­fia en blanc i negre va anar a càrrec de Rus­sell Har­lan, sis cops nomi­nat a l'Oscar. Però amb Matar un ruiseñor passa a petita escala el mateix que amb Casa­blanca: els números no qua­dren. El resul­tat és encara molt millor que el que es podia espe­rar de la suma de talents que hi par­ti­ci­pen. I té un altre mèrit: des­men­teix la creença que no és pos­si­ble fer una bona pel·lícula par­tint d'una gran novel·la, sobre­tot si no s'hi fan can­vis subs­tan­ci­als.

Matar un ros­si­nyol (la pel·lícula) és extre­ma­da­ment fidel al lli­bre. Només se supri­mei­xen parat­ges per l'obli­ga­tori exer­cici de síntesi que exi­geix una pel·lícula de poc més de dues hores. Rodada en un impe­ca­ble blanc i negre, se sus­tenta en bona part en l'excel·lent repar­ti­ment. Gre­gory Peck encarna a la per­fecció Atti­cus Finch i acon­se­gueix “la imatge de ficció més per­du­ra­ble d'hero­isme anti­ra­cista”, com el va defi­nir un crític. Mary Bad­ham, que no seria actriu pro­fes­si­o­nal, inter­preta bri­llant­ment l'espe­rit juga­ner, curiós i tem­pe­ra­men­tal de Scout. Robert Mulli­gan, que només va estar nomi­nat a l'Oscar per aquest film, va saber trans­me­tre a la posada en escena la seva mirada inno­cent. És a través d'ella que ens des­criu una soci­e­tat pro­fun­da­ment racista. I el cine­asta ens fa com­par­tir l'admi­ració que sent la nena pels que, des de la dig­ni­tat i la valen­tia, gosen des­a­fiar-la: el seu pare, Atti­cus Finch, i Boo Rad­ley, l'heroi a qui fèiem referència als ini­cis de l'arti­cle. Que, per cert, va ser el pri­mer paper al cinema de Robert Duvall.

Matar un ruiseñor
To kill a mockingbird
Direcció: Robert Mulligan Intèrprets: Gregory Peck, Mary Badham, Brock Peters, Phillip Alford, John Megna, Frank Overton, Rosemary Murphy, Robert Duvall Gènere: Drama País: EUA, 1962


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

Publicat a

Més llegides

[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia