Captivats per l'escena

Pere Riera (Canet de Mar, 1974) és un dramaturg que ha tingut sonats reconeixements per les seves cinc obres representades a escena. Ara, després de la seva peça més ambiciosa, Barcelona (TNC, 2013), torna a la Villarroel amb una peça molt més íntima, sobre el ritual del teatre. Infàmia comença les funcions dissabte, tot i que l'estrena oficial no serà fins al 27 de gener. Preveu una llarga explotació: fins al 10 d'abril, comparable a l'adaptació de Rigola, Marits i mullers, a partir del film de Woody Allen.

Riera es va espantar quan va veure que els espectadors de la darrera filera de la Sala Gran del TNC s'emocionaven amb Barcelona. Ell volia parlar sobre l'amistat i la va situar en els pitjors dies del bombardeig feixista a Barcelona en la Guerra Civil. No va ser fins llavors que no va percebre amb tanta claredat la responsabilitat dels autors i directors en exposar històries, una ficció repetida funció a funció, que l'espectador pot rebre més afectat que una tragèdia real amb què es pugui trobar al carrer o al Telenotícies. En aquesta trobada a l'escenari els actors hi tenen un paper principal. Són uns artesans que també tenen atrapat Riera per la seva capacitat de canviar de personatge, “cada tres mesos” (el que dura, habitualment, una producció professional). El seu univers radical, comú a tots els artistes, coincideix també amb la dinàmica de tota persona de replantejar-se en un moment de la curta vida si vol canviar de trajectòria. Però Infàmia té un cert aire de thriller perquè el públic haurà d'intuir per què Eva Dolç (Emma Vilarasau), una actriu reconeguda, va deixar l'escena i es dedica ara a l'entrenament d'actors. En aquesta sala, aparentment real, però que es mou en plans de ficció que no s'han volgut revelar a la premsa per mantenir la intriga, es troben Sara (Anna Moliner), una jove actriu que dubta de tirar la tovallola després d'una dècada de buscar l'estabilitat, i Aleix (Francesc Ferrer), un autor d'èxit d'una sèrie de televisió que no ha tingut necessitat de plantejar-se la radicalitat del seu ofici. Toni (Jordi Boixaderas) és l'actor, company d'antigues produccions d'Eva que intentarà recuperar-la per a l'escena. Ho farà amb el joc. “És d'aquells que et representen un acudit o el carrer Consell de Cent”, argumenta, divertit, l'actor.

Llargues fidelitats

Riera és un director de fidelitats. Per això, quan Tania Brenlle (directora de La Villarroel) li va demanar que pensés en una obra per estrenar aquesta temporada (ara fa més d'un any), el director va demanar que repetissin Vilarasau (amb qui també ha interpretat Desclassificats i Barcelona) i Anna Moliner (Lluny de Nuuk i Barcelona). No hi és Míriam Iscla, amb qui també ha repetit altres propostes (Barcelona i Red Pontiac). Aquesta complicitat ha fet que principalment elles hagin fet propostes per reconstruir algunes escenes: “ell escolta molt” però mai assimila del tot, sempre modula la seva idea. De fet, l'actriu celebra tenir l'oportunitat d'estrenar un text inèdit: “Obrim el regal per primer cop.”. Els que vulguin fer segones produccions, diu, hauran de combatre amb el seu precedent Moliner –que acaba d'estrenar també una obra d'actors de pega, You say tomato, de Joan Yago– admet que els actors haurien de ser un granet de sorra indispensable per a tots els ciutadans.