cultura

71 nens que fugien dels nazis van ser internats a l'hospici

L'historiador Josep Calvet ha localitzat 25 supervivents d'un episodi encara molt poc conegut del drama dels evadits europeus

Les criatures, la majoria jueves, van ser separades de les famílies

Durant la Segona Guerra Mun­dial es cal­cula que unes 80.000 per­so­nes van fugir de la per­se­cució nazi a través de la Península Ibèrica. En molts casos, es trac­tava de famílies sen­ce­res, la immensa majo­ria d'ori­gen jueu, pro­ce­dents dels països que anava ocu­pant l'exèrcit de Hit­ler. L'his­to­ri­a­dor Josep Cal­vet (La Pobla de Segur, 1965) fa més d'una dècada que inves­tiga el drama dels eva­dits a través dels Piri­neus, i molt aviat va cri­dar-li l'atenció el cas de Girona, “únic a l'Estat espa­nyol” pel fet que les famílies jue­ves, un cop inter­cep­ta­des per la Guàrdia Civil a Espo­lla, Maçanet de Cabrenys, Can­ta­llops o Agu­llana, els muni­ci­pis on es van regis­trar més deten­ci­ons, eren sepa­ra­des: el pare era enviat a la presó de Figue­res o al camp de con­cen­tració de Miranda de Ebro, i la mare, sovint amb els fills, era retin­guda a la presó de dones, al con­vent de les Ado­ra­trius. En nom­bro­ses oca­si­ons, però, els infants, en un acte afe­git de cru­el­tat, van ser apar­tats de les mares i inter­nats a l'hos­pici, l'actual Casa de Cul­tura.

Aquest epi­sodi, “molt poc cone­gut i estu­diat”, ha inqui­e­tat Cal­vet durant anys, fins que l'ha pogut docu­men­tar gràcies a la con­sulta dels expe­di­ents de fron­tera de l'antic Govern Civil, “un fons excep­ci­o­nal que no té equi­va­lent a cap altre arxiu ni català ni espa­nyol”, amb milers de fit­xes nomi­na­ti­ves dels estran­gers cap­tu­rats, i de la docu­men­tació del mateix hos­pici. D'aquesta manera ha pogut deter­mi­nar que un total de 71 infants que havien tra­ves­sat clan­des­ti­na­ment la fron­tera, en con­cret 32 nenes i 39 nens, van pas­sar a dis­po­sició de la Junta de Pro­tecció de Menors i van entrar a la Casa de Mise­ricòrdia aquells anys.

Cal­vet, autor dels lli­bres Les mun­ta­nyes de la lli­ber­tat (2008), La bata­lla del Piri­neu (2011) i Huyendo del holo­causto (2015), no pot expli­car-se per què alguns nens eren inter­nats a l'hos­pici i d'altres no. “Estic sense res­posta, però el cri­teri era tan arbi­trari que dos ger­mans també podien ser sepa­rats: un con­ti­nu­ava amb la mare i l'altre era tras­lla­dat a l'hos­pici”, va comen­tar impo­tent l'his­to­ri­a­dor, que dijous va inau­gu­rar al Museu dels Jueus el cicle de con­ferències Piri­neus, fron­tera i refugi, en el marc de l'expo­sició Fugint de l'Holo­caust, que ell mateix ha comis­sa­riat. Les esta­des a l'hos­pici, però, van ser breus, entre dos dies i un mes, el temps que nor­mal­ment tar­dava a ser excar­ce­rada la mare. Aquest pro­ce­di­ment es va poder agi­li­tar gràcies a la inter­venció, sobre­tot a par­tir de mit­jan 1942, de l'Ame­ri­can Joint Dis­tri­bu­tion Comit­tee (JDC) dels ger­mans Samuel i Joel Sequerra, una orga­nit­zació d'ajuda als refu­gi­ats jueus que va acon­se­guir rea­llot­jar aques­tes famílies als bal­ne­a­ris de Cal­des de Mala­ve­lla men­tre ges­ti­o­nava la seva sor­tida del país. En aquests matei­xos bal­ne­a­ris, a par­tir de 1946, el govern de Franco allot­ja­ria i pro­te­gi­ria un bon nom­bre d'espies i jerar­ques nazis abans de trans­fe­rir-los a l'Argen­tina, de la mateixa manera que a Girona, com va recor­dar el peda­gog Salomó Marquès des del públic, “està demos­trat que molts ciu­ta­dans ana­ven a por­tar men­jar a uns mis­te­ri­o­sos ale­manys ferits que hi havia a l'hos­pi­tal pro­vin­cial”. No hi ha indi­cis, en canvi, que cap dels infants estran­gers de l'hos­pici fos “donat en adopció de manera frau­du­lenta”, com va interes­sar-se el filòsof Josep M. Ter­ri­ca­bras, ni tan sols dels dos únics nens que consta que ja van ingres­sar-hi orfes. En qual­se­vol cas, el gener de 1943 ja no en que­dava cap a la ins­ti­tució benèfica.

Tot i la bre­ve­tat de la seva estada a Girona, molts d'aquests nens, ara anci­ans, en con­ser­ven un record precís. Cal­vet, que asse­gura que va con­ver­tir en una “autèntica obsessió” loca­lit­zar els super­vi­vents, ha pogut con­tac­tar amb 25 d'ells, com ara Shaya Gert­ner, els ger­mans Joan i Tomasz Borowik, Armand Cym­ba­lista o Mic­hel Mar­gos­sis, alguns dels quals han retor­nat a Girona per recons­truir les lla­cu­nes de la memòria arran de la inves­ti­gació de Cal­vet. Tots recor­da­ven els cor­re­dors llarguíssims, els sos­tres alts, les fines­tres amples, el pati, les dues file­res de llits de ferro dels dor­mi­to­ris, els polls i la tinya, però sobre­tot un tal “mossèn Fer­nando”, amb ulle­res i cabells gri­sos, “ama­ble i tole­rant” i que, a més, sabia francès. “Cap d'ells ha obli­dat l'ajuda que els va dis­pen­sar” mossèn Fer­nando Forns Navarro (Girona, 1897-1970), un capellà exi­liat durant la guerra que, retor­nat a Girona el 1940, va diri­gir l'esco­la­nia del Mer­ca­dal, va for­mar part del Frente de Juven­tu­des i, l'abril de 1942, va ser assig­nat a l'hos­pici per cobrir una baixa. Per a aquells nens des­em­pa­rats va ser com “un àngel de la guarda”: par­lava una llen­gua que ente­nien, els infor­mava del para­dor dels seus pares i a alguns els va aga­far com a esco­lans.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.