Crítica
cinema
Cau del cel
Després que Carol, dona rica i malenconiosa en procés de divorci, i Therese, jove venedora que vol ser fotògrafa, creuin per primer cop les mirades en uns grans magatzems de Nova York, durant la campanya de Nadal del 1952, uns guants resten en un mostrador. Un oblit intencionat? Una penyora que vol ser d'amor? No és l'únic detall que no s'aclareix a Carol, que adapta subtilment la novel·la homònima de Patricia Highsmith. El film de Todd Haynes és ple de suggeriments, en part a través d'objectes (com ara, a banda dels guants, un tren elèctric, un abric de visó, una càmera fotogràfica, una pistola, un disc de Billie Holliday, un telèfon, un pintallavis) que adquireixen tanta significació com en el món de Hitchcock. Tanmateix, si hi ha una intriga és a l'entorn del fet d'enamorar-se mentre l'únic crim és una passió que subverteix l'ordre social.
Els guants són de Carol i és així que amb ells es fan presents les mans del personatge. A partir d'aquí, és possible seguir el fil narratiu, dramàtic i visual d'aquesta pel·lícula delicada i ensonyada a través de les mans grans de Carol i, per tant, de Cate Blanchett. Unes mans que es posen damunt de l'espatlla de Therese; que passen els seus dits pels cabells rossos de la pròpia Carol i que, davant d'un mirall, acaronen els cabells negres de l'estimada; que duen la cigarreta als llavis; que semblen enrampar-se en contacte amb les de l'altra; que descorden una bata per descobrir la bellesa del cos desitjat; que s'afermen en una taula per donar-se valor en un despatx d'advocats. El mateix fil es podria seguir a través de les mirades entre Carol i Therese (o Blanchett i Rooney Mara, sublims i sublimades) des del principi fins al final, preciós i alliberador, perquè aquest film, de fet, és un tractat de la poètica de la gestualitat. I és així que, narrant la historia d'amor de dues dones insubmises a una dictadura puritana, Carol és d'una sensualitat i d'una bellesa aclaparadores. Un film caigut del cel (com Therese) per gaudir un i altre cop de cadascun dels seus plans amb els quals, finalment, una certa tradició del cinema es revisa i es renova per abordar una història d'amor entre dones amb tot el degut respecte.