L'abocador insensible

El Punt Verd no coneix la història del Paral·lel. Com un animal cec, pot trinxar, sense saber-ho, vestigis d'una història que després sempre queda intermitent. El mes d'agost passat, el Departament de Cultura es va mobilitzar per atendre la notícia que un lot del pis dels pintors Albert Ràfols-Casamada i Maria Girona estava a la venda als Encants Nous de les Glòries. L'alarma va servir per valorar que el material era prescindible. En canvi aquest desembre, familiars dels pintors entregaven a la Biblioteca de Catalunya un fons amb material inèdit que permetrà estudiar a bastament la relació d'aquesta parella d'artistes. Joan Estrada, ànima de la mítica Cúpula Venus, s'exclama que també cal posar atenció a la història més canalla del Paral·lel. Per això, quan fa una setmana va rebre fotos per Whatsapp en què es veien quadres que havien penjat al pis de Carmen de Mairena, es va revoltar. No es va quedar amb la denúncia. Al migdia, volent evitar trobar-se un fet consumat (com el de la notícia dels materials que els empresaris russos van llançar arran de la compra d'El Molino, fa una colla d'anys) va anar fins al Punt Verd i va recuperar-ho tot, tirant pilotes fora quan li deien que no podia recollir-ho.

La seva denúncia ha estat reveladora: un professor de Sabadell vol escriure un llibre sobre Carmen de Mairena i li ha demanat informació; Adrián, un artista (deixeble de Carmen de Mairena) que avui viu a Benidorm, li ha demanat poder tenir en dipòsit el material recuperat (“amb el compromís que l'hauria de tornar si mai es fes un arxiu sobre la Barcelona underground”, adverteix Estrada). Bianca Fox, una transsexual sud-africana resident a Berlín i que havia treballat temps enrere fent de Diana Ross a Barcelona de Noche (quan Estrada n'era el director artístic), s'interessava per la notícia i s'afegia a un possible homenatge que es fes algun dia a Carmen de Mairena (avui té 82 anys i viu en una residència). L'últim ha estat Misael Sanroque, que arran de la notícia ha decidit localitzar Estrada, ja que vol fer un espectacle sobre el Paral·lel i vol que Mairena sigui un dels puntals de l'obra. Rosita vol parlar dels artistes oblidats com Mairena. Sanroque, ja va estrenar Bambalinas Paral·lel, que va fer temporada durant mig any a la sala Cincomonos i que imaginava el Paral·lel “de mala mort la nit del 23-F”.

Clama al cel trobar la fórmula perquè no es perdin uns vestigis que, potser considerats de baixa estopa, són menystinguts. Si ja pot passar amb el de Ràfols-Casamada, quant material d'altres artistes queda orfe en els Punts Verds? Estrada, que impulsa amb el lobby Un dels nostres el record de Christa Leem, considera que cal un espai que ho reculli i que doni visibilitat al que fins ara apareix dispersat i sense que ningú ho examini ni valori. “Qui es recordaria de la reina de l'strip tease (alabada per tot un Joan Brossa) sense aquests premis?”, es lamenta Estrada. Segurament, les fotos i quadres amb marcs daurats de Mairena ajuden a revelar detalls de la història. Una placa del 1989 revela l'agraïment d'una sala de festes a l'actuació de Miguel Mairena, cantant de cançó espanyola. En canvi, la del 1995 ja se li premia com a Carmen de Mairena.

El personatge es faria famós per les seves aparicions al Crónicas marcianas de Tele 5. La seva rèplica seria l'escàndol, però fins llavors, a l'escenari, el seu perfil havia estat el d'un cantant ambigu. El mateix Estrada recorda que va ser una estrella del programa d'actes Rambleros, del 2010, en què cantava temes com el Romance de la reina Mercedes... El Punt Verd no està per romanços i trinxa tot, si ningú l'avisa.