narrativa
ferran aisa
Un misteri perdut en el temps
Darío Vilas (Vigo, 1979) ha estat guardonat amb diversos premis per obres de terror i de ciència- ficció. La seva última novel·la, El tiempo como enemigo, és un treball ambiciós i de gran maduresa. Vilas mostra un estil de comunicació directa amb el lector, de veritable coneixedor de l'ofici de narrar.
La història comença amb un missatge al mòbil que obliga el protagonista a batre's en duel contra el temps. L'autor endinsa el lector en una narració de misteri no exempta d'impacte cruel, però amb un cert toc poètic. La novel·la està ambientada a Vigo, ciutat natal de l'autor. El protagonista, des de la desaparició de la xicota, dos anys abans, està esperant que aparegui alguna pista, cosa que passa. A Vigo es reunirà amb el seu millor amic i soci d'un negoci una mica brut. Coneixerà una enigmàtica noia portuguesa que li llogarà un pis, on el fantasma d'una nena i el seu misteri l'esperen, interferint en la recerca i mostrant-li que, a vegades, a la veritat li agrada fer exercicis de funambulisme.
L'obra està dividia en vint capítols, un preludi i un epíleg. L'autor, d'una manera molt ben desenvolupada, sap incloure els personatges d'un escenari anterior i situar-lo en un altre de diferent sense abandonar la connexió entre ells. Vilas no perd en cap moment el fil, en cada moment se sap on són cadascun dels protagonistes. Sap treure rendiment de la narració enfrontant-la amb el lector, com un joc en què cadascú por interpretat una cosa o altra.
La història té un final sorprenent i molt ben treballat en què, aparentment, tot ha quedat aclarit però, en realitat, les interpretacions poden ser diverses. És una molt bona novel·la d'un dels joves narradors espanyols més en alça dels últims temps.