ciència
david bueno i Torrens
Una dosi de natura
La ciència avança amb la feina de molts científics desconeguts, però n'hi ha que llueixen amb veu pròpia, pel salt qualitatiu que representen les seves propostes. Un dels científics catalans més reconeguts internacionalment és Ramon Margalef (1919-2004). Va ser el primer catedràtic d'ecologia de l'Estat, i un dels molts mèrits de la seva recerca fou incorporar la llavors naixent teoria de la informació a l'anàlisi dels ecosistemes. Deu anys després del seu traspàs se n'ha publicat una biografia científica, que ha estat escrita per alguns dels seus deixebles, als quals ell respectava profundament, com feia amb tots els seus alumnes, que l'admiraven. El llibre, curull de fotografies i esquemes en color, s'estructura en dues parts. La primera ofereix una panoràmica completa de la seva tasca científica, i la segona parla de la seva feina en el camp de la limnologia –estudi dels ecosistemes aquàtics continentals– des de l'òptica actual. És un merescut homenatge que arriba a l'home a través de la seva recerca.
Un altre científic catalans amb veu pròpia és Pius Font i Quer (1888-1964). Va crear l'Institut Botànic de Barcelona i fou professor a la Universitat de Barcelona, a l'Escola Superior d'Agricultura i a la Universitat Autònoma de Barcelona, a banda de membre i president de l'Institut d'Estudis Catalans. Una de les seves obres més reconegudes és la Iniciació a la botànica. Publicada el 1938, descriu de manera enciclopèdica els processos de formació, diferenciació i perpetuació dels vegetals. Des de la perspectiva educativa ha estat reconeguda internacionalment, i en clau nacional i lingüística va contribuir a fixar la terminologia científica catalana en aquest àmbit. Vuitanta anys desprès de la publicació manté tota la vigència, en part gràcies a la segona edició, corregida i augmentada, que el 1979 en va fer Oriol de Bolós (1924-2007), un altre dels grans botànics catalans. Edicions de la Universitat de Barcelona acaba de publicar una tercera edició novament actualitzada, ara per Joan Vallès i Josep Vigo, que conserva la magnificència històrica i l'esperit educatiu i divulgatiu de l'original. És una obra de referència en botànica i en història de la ciència, que delectarà els afeccionats a la biologia.
Finalment, com que en el bioma dels ecosistemes hom hi troba tant plantes com animals –a banda de fongs i bacteris–, us proposo un llibre de zoologia amb vocació eminentment divulgativa, 100 curiositats de la zoologia. Pensat per a absolutament tots els públics, està ple de curiositats i anècdotes que, més enllà de la simple diversió –que en proporcionen molta–, va transmetent un munt de coneixements fascinants sobre el món dels animals. Formigues que col·laboren amb acàcies, com es defensen les taràntules, de quina manera les sargantanes es desfan de la cua, com compten les formigues i de quina manera els ossos aprenen matemàtiques, quins animals es fan regals i per què, i un llarg etcètera d'altres qüestions zoològiques que també ens ajuden a comprendre l'essència de la nostra espècie. Són cent textos breus però molt informatius i engrescadors, escrits pel zoòleg Eduard Martorell, cadascun dels quals va acompanyat per un fantàstic dibuix naturalista fet per Gábor Somssich. És un llibre ideal per llegir a estones, atesa l'estructura en capítols curts i independents, però haig de reconèixer que jo el vaig devorar en una tarda a dalt d'un tren.