A l'Escala enceten l'Any Víctor Català amb imatges inèdites de l'enterrament

La projecció d'un documental amb imatges inèdites dels últims dies de Caterina Albert, del seu multitudinari enterrament i detalls dels homenatges posteriors va servir ahir per iniciar la commemoració de l'Any Víctor Català que ha organitzat l'Ajuntament de l'Escala amb motiu dels cinquantè aniversari de la mort de l'escriptora, filla de la població. Ha estat cedit pel nebot de l'escriptora, Lluís Albert, que també l'ha musicat. Mostra escenes d'un mes abans que Caterina Albert tingués l'embòlia que li va acabar causant la mort un mes després, d'ella amb escoltes barcelonines que van posar el nom de Víctor Català al seu grup de Daines, diversos espais familiars i, especialment, la mobilització d'autoritats i popular del dia del seu enterrament, amb el miler de persones que van acompanyar el fèretre des de l'església de Sant Pere fins al cementiri. Lluís Albert va agrair la fidelitat dels ajuntaments de l'Escala amb els homenatges que han anat fent a Víctor Català des del 1913 i fins ara.

D'aquests, en destaquen els que van coincidir amb dates assenyalades, com ara el 25è aniversari de la publicació de Solitud, la seva obra més important publicada en plecs a la revista Joventut; el del 1969, amb motiu del centenari del seu naixement; el del 92, pels 25 anys de la seva mort i per les primeres Jornades d'Estudi Víctor Català i, per citar un exemple més, el del 2002, amb la concessió de la primera beca Víctor Català, guanyada per Irene Muñoz pel treball realitzat sobre el seu epistolari –més d'un miler de cartes fruit de la correspondència amb unes 600 persones–. I precisament Muñoz ha estat una filòloga clau en l'obra de l'escriptora escalenca, fins al punt que Lluís Albert mateix la va qualificar ahir de filla literària de Víctor Català. Ella mateixa va fer un repàs dels referents personals, familiars i literaris de l'escriptora, i va remarcar que sempre havia defensat la seva llibertat moral. El pseudònim, segons ella, va ser un poderós aliat en aquesta defensa, en el seu eclecticisme literari, en el fet de no combregar amb les normes de Fabra i per fer-se un lloc en un àmbit dominat pels homes fins al seu reconeixement.