Minerva publica ‘M', un disc de pop amb arrels negres

“M de Minerva, de música, d'inici d'alguna cosa.” Així expliquen els components del grup gironí Minerva el títol del seu primer disc, M, un àlbum de pop amb arrels negres que es publica demà en CD i ja es troba a les plataformes digitals. Minerva va començar el 2012 com un duet format pel guitarrista Lluís Rodríguez, excomponent de The Pepper Pots, i la cantant Abril Gabriele, que també forma part de Gospel Viu. Des del 2014, el grup es completa amb el baixista Enric Fluvià –un altre exmembre de The Pepper Pots, ara també amb Senyor Mit i Montreal 76– i el bateria Juan Pérez, músic de llarga trajectòria, sobretot en el món del blues.

La prehistòria de Minerva va començar quan Abril Gabriele es va presentar a un càsting per ser vocalista de The Pepper Pots. “Va quedar finalista i jo em vaig apuntar el seu telèfon perquè em va agradar molt com cantava. Així que quan em vaig decidir a treure del calaix algunes cançons que, per estil, no entraven en el repertori de The Pepper Pots, vaig pensar immediatament en ella i la vaig trucar”, recorda Lluís Rodríguez.

Abril, que als 16 anys ja es va presentar al concurs Salt The Músics, va passar un estiu a Londres als 17 anys i allà va invertir el que guanyava treballant en unes classes amb Jennifer May, que va ser professora d'Amy Winehouse i Lily Allen. “Sempre m'ha agradat cantar, però sóc molt tímida i em costava fer el pas als escenaris”, afirma l'Abril. Els va costar trobar un nom i, al final, van triar Minerva per l'escultura de Frederic Marès que hi ha a Tossa, dedicada a la deessa romana de la saviesa i les arts.

Gravat als estudis Ground de Cornellà del Terri, M és un disc autoeditat que inclou vuit cançons en anglès –“és una qüestió de sonoritat; em costa molt escoltar pop en un altre idioma”, diu Rodríguez– sobre diferents “estats emocionals”, amb títols com ara Morning tea, I'm free, Tonight, You don't care, Forget about it, Kill Bond, By my side i Take off. En la gravació també van col·laborar Ireneu Grosset (piano i Hammond), Domènec Surroca (violoncel) i Laura Codina (flauta). “En el disc hi ha moltes influències barrejades que el fan difícil de descriure: soul, funk, rock, pop, jazz... Al principi, la idea era fer una cosa més homogènia, però ens agraden coses molt diferents i vam decidir experimentar.”