“Venc discos. I què?”

No és de cap manera una bona notícia el tancament –atribuït pels seus propietaris a la “impunitat de les descàrregues il·legals”– de la quasi nonagenària Discos Castelló de Barcelona, fet públic dijous passat sense que ningú es pogués mostrar gaire sorprès. L'obertura de dotzenes de noves botigues de discos aquests últims cinc anys a Catalunya, tanmateix, pot dur a pensar que, més que un final apocalíptic de les botigues de discos, el que té els dies comptats és, potser, un determinat model de venda de discos.

Iniciatives recents com ara H Records (a Reus), Grans Records (Lleida), Topdisc (Tortosa), Sinthetic (Mataró), i Ultra-Local, Paradiso, Soul-Funk, Dead Moon i Tupatutupa (Barcelona) posen en relleu que les botigues de discos del futur estaran marcades per una especialització profunda, una aposta clara i decidida pel format vinil i, sobretot, per la presa de consciència que les botigues de discos ja no poden ser botigues de discos i prou.

Domènec Merchan, després d'estar un any venent discos de vinil en un mercat d'antiquaris a la rambla Ferran, va obrir el setembre del 2013 a Lleida Grans Records. Feia cinc anys que la capital del Segrià no tenia cap botiga de discos i la que té ara ven exclusivament vinils. “Si, per aquelles coses de la vida, tornés el CD, tancaria la botiga sense pensar-ho”, afirma. Grans Records, amb un estoc ajustat a la seva capacitat,
no ven discos i prou. Merchan no té cap problema
a desplaçar-se a casa dels seus clients a canviar-los les agulles dels tocadiscos. Els únics CD que hi ha a les prestatgeries són estrictament de grups de la comarca. I, fins i tot, exerceix modestament de segell discogràfic. A l'abril va publicar un single amb edició limitada a 300 còpies del grup de reggae Ponent Roots, i divendres editava 200 còpies d'un LP del grup lleidatà de psychobilly Pànic. Ahir, mentre atenia El Punt Avui, rebia una comanda del Japó. “Les botigues de discos sempre han estat llocs de trobada”, afirma.

Vendre discos, i també editar-los, no és una cosa nova. A les iniciatives, també recents, d'obrir botiga –en aquest cas al barri barceloní de Gràcia– dels segells BCore i Bankrobber, s'hi va unir el setembre passat a Reus Lluci Rostra, factòtum des del 2002 del segell H-Records (editora de Nuevo Catecismo Católico, Rippers, Charades i Biscuit, entre d'altres). Ara, a més, és propietari d'una botiga de discos amb el mateix nom al carrer Santa Anna. “O llogava un magatzem o convertia l'oficina en una botiga de discos”, diu que es va plantejar davant la possibilitat de fer un trasllat quan va haver de moure els milers de discos que tenia en estoc a casa. “Als matins, quan no hi ha clientela, aprofito per fer comandes, respondre correus i fer feines típiques d'oficina. I, a la tarda, em poso a vendre discos”, explica.

Experta en garage, punk i psicodèlia, H-Records demostra que poques botigues de discos sobreviuran si no s'han especialitzat en res. És el cas,
a Barcelona, de Paradiso (un centre d'agitació de l'escena electrònica), Soul-Funk (inaugurada ara fa tres anys a les Galeries Olímpia de la ronda de Sant Pau i on és possible trobar qualsevol raresa de freak beat però on ben segur que no es podrà comprar el pròxim àlbum de Manel), Tupatutupa (totes les variants del metal més extrem, a Riera Baixa) i Ultra-Local, un establiment del Poblenou especialitzat en música indie catalana. “Si existeix una clau, suposo que es basa a especialitzar-se i a fer parròquia amb un cercle d'amics i clients”, defensa Raül Chamorro, impulsor de la botiga, enclavament clau del nou bullici cultural i associatiu del Poblenou, conjuntament amb la seva parella, Carme.

Iniciatives com aquestes, així com l'estoica resistència de grans clàssics com Revolver, Disco 100 i Wah Wah (Barcelona), Moby Disk (Girona), Discos Quim (Figueres), Martulina Divina (Vic) i Shiva Music (Tarragona) són motius, malgrat l'abaixada de persianes, el dia 31, de Discos Castelló, per trobar una mica de llum al final del túnel.