Els temps que van ser

Històries de mar és un d'aquells llibres d'aspecte inofensiu, magres de volum, que tenen el mal costum de passar desapercebuts en un prestatge d'una llibreria. En aquest cas, deixar-lo enrere seria un error.

L'autor, l'Ignasi Revés, ha esmerçat temps i ganes a parlar amb gent que, al llarg de la seva vida, ha estat en contacte directe amb el mar –o amb la mar–. D'aquestes converses en surten apunts, petites cròniques, ressenyes, transcripcions. I d'elles, en surt un recull d'experiències que, aplegades, evoquen un món, una manera de viure, una manera de fer, que ja pertany al passat.

És una proposta que té un què de melangiosa, un punt d'enyorança dels dies en què, malgrat les complexitats que sempre acompanyen aquesta cosa que es diu que és la vida, viure era més senzill. És fàcil pensar que, en parlar de les coses del mar, de les coses de la pesca, aquest llibre tria els seus lectors. És fàcil pensar-ho, però fer-ho és un error. Les converses provenen de la realitat viscuda i aporten les reflexions i els records dels que han viscut allò de què parlen. Així, aquest fet aporta la necessària dosi d'universalitat que fa que el llibre pugui temptar i seduir tothom: sense caure en les filosofades, la recerca del sentit de la vida és present en totes les pàgines: les anècdotes que s'hi expliquen, intensament humanes, són vehicles de luxe. I, encara, un valor afegit: víctimes de la uniformitat del llenguatge que plana sobre el català, Històries de mar fixa unes paraules i unes expressions que no acostumen a aparèixer en el món del negre sobre blanc tot i que són la mostra més genuïna de la llengua viva. Aquestes Històries de mar val la pena conèixer-les i gaudir-ne.