[D]
0
cultura
BARCELONA - 31 març 2016 2.00 h

Zaidecuba

CANTANT

“No canto en català per fer cap conya”

- BARCELONA

Es diu Sayde Chaling-Chong García, tot i que en el seu arbre genealògic hi figura també el cognom Soler, d'una besàvia catalana. Va néixer a l'Havana l'any 1980, viu a Catalunya des de fa prop d'una dècada i, després d'haver actuat en un munt de festes majors i haver gravat, fins i tot, discos de chill out, publica, amb el nom de Zaidecuba,Arroz con Mango (Picap), un disc amb adaptacions de Marina Rossell, Raimon, Marc Parrot, Gossos, Sau, Teresa Rebull, Serrat, Llach, Antònia Font, Quico el Célio i Ovidi Montllor en clau de bolero, salsa, danzón i chachachá. El presenta avui a les 19:00 h al Fnac Triangle.

Com hi va venir a parar, a Catalunya?
Vaig venir de Cuba l'any 2002 per tocar a Navarra per Sant Fermín amb una agrupació cubana... i vaig decidir no tornar, tot i que la pressió perquè no ho fes va ser tremenda. Vaig anar a Madrid, d'allà a Sant Sebastià i, finalment, vaig recaure a Tarragona. Hi havia hotels i molta feina.
I com és que ha acabat fent un disc amb ‘Paraules d'amor' (Serrat), ‘Al vent' (Raimon), ‘Zoom' (Antònia Font) o ‘Que tinguem sort' (Llach)?
El 2004 ja vaig quedar atrapat per les sardanes a a la plaça de Dalt de Móra d'Ebre. Aquella música tenia molt d'azúcar! Set anys més tard, un diumenge, aturat al peatge de Martorell, després d'haver tocat en una sala de festes a Barcelona, ho vaig veure clar: calia que cantés en català! Els de l'orquestra em van mirar com si estigués sonat, però l'endemà ja estava a la Biblioteca de Vila-seca fent una capbussada a tot el material.
Per on va començar?
Per Al Vent. Hi vaig donar un toc latin jazz i ho vaig ensenyar al Kike Pellicer i a l'Arturo Gaya [Quico El Célio], als quals coneixia de Tarragona. Em van donar a conèixer Teresa Rebull i companyia. Em vaig endur a casa trenta discos de la biblioteca, inclosa l'antologia d'Ovidi, que pesa com un totxo [riu].
Són cançons plenes de metàfores i d'història, la majoria...
Sí, ho sé. Per això me'n vaig anar, per exemple, a passar un dia amb la meva dona a la Serra de Pàndols. Volia entendre de què parlava Paisatge de l'Ebre.
Projectes de futur?
Acabo de fer una guaracha amb País petit, per a un EP dedicat a Lluís Llach. Hi ha qui creu que ho faig per fer conya, però ho sento de debò.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

Publicat a

Més llegides