“Només he fet fotografies que m'han emocionat”

I tant! Per mi la fotografia ha estat un camí d'emocions i sentiments, de realitat i de somnis. El reportatge m'ha permès aproximar-me a la gent i descobrir-la. Ha estat una aventura apassionant perquè he pogut donar veu a la gent del carrer, les persones senzilles, les que menys destaquen. Les captava quan no em veien, que era quan s'expressaven tal com són.

Crec que les persones han de tenir un punt de sort i jo, afortunadament, n'he tingut. Vaig començar a fer de comerciant i transportista de filatures. M'agradava la fotografia i em vaig presentar en un concurs que vaig guanyar i en Néstor Luján i en Josep Vergés em van contractar per fer les portades de la revista Destino. Vaig començar als 34 anys. Durant dies no vaig poder dormir de tant il·lusionat que estava. Em vaig treure la corbata i em vaig posar aquesta creu que encara porto com a homenatge a la gent senzilla amb la qual havia tractat fins llavors.

A Destino vaig tenir llibertat absoluta. L'única vegada que me'n van demanar una va ser quan en Josep Pla va fer 70 anys, i hi vaig passar tota una jornada inoblidable. He procurat sempre que les fotografies tinguessin un sentit. Recordo una portada on hi havia una monges a la platja i l'arquebisbe de Barcelona ens va cridar perquè pensava que era un muntatge. Li vam haver de demostrar que eren unes monges franceses que estiuejaven a Arenys de Mar. Vaig treballar a la revista catorze anys, fins al 1974.

No em coneixia i ja havia lloat la meva feina. Imagini's! Em va donar l'oportunitat de tractar-lo de prop. El vaig veure fins i tot plorar mirant el paisatge. La gent l'estimava i ell ho agraïa.

La moda em va permetre guanyar diners. Mai no havia fet cap foto en color i em va cridar en Carlos Barral per proposar-me fer un calendari que fins llavors havia encarregat al millor fotògraf de la burgesia catalana, que era en Ramon Batlles. Vaig acceptar la feina i vaig tenir la sort que les fotografies els van agradar. No sabia què cobrar i se'm va ocórrer demanar el mateix que li haguessin pagat a en Batlles, i m'ho van acceptar. Se'm van obrir les portes de les grans marques. Va ser fantàstic.

En una segona època vaig experimentar amb el somni. Idees que volia expressar amb muntatges. Crec que he estat un fotògraf polièdric. No m'ha agradat mai un excés d'especialització perquè, al meu entendre, això limita el pensament. Finalment, vaig començar a experimentar amb la llum artificial com a generadora d'imatges. Vaig estar sis anys intentant-ho fins que ho vaig aconseguir. Són fotos inesperades, fruit de l'atzar. Actualment, ningú sap com ho faig.

He estat un home privilegiat, perquè la vida m'ha permès captar un país en plena transformació. Avui, més que mai, la història s'escriu amb imatges fotogràfiques.