Les obres a les Avellanes fan descobrir elements històrics
La troballa deriva d'una intervenció per aturar els greus problemes de degradació que tenia el claustre
Han aparegut dos sepulcres de monjos en una de les ales i ara s'analitzen les restes òssies per datar-les
Les obres que s'estan fent des de finals de gener al claustre del Monestir de les Avellanes, a la Noguera, han posat al descobert una sèrie d'elements de l'estructura antiga del conjunt que amb el pas dels anys havien quedat amagats per les diferents capes de revocats que s'hi havien anat posant al damunt. Segons el director del monestir, Robert Porta, es tracta de valuosa “informació històrica'' sobre la construcció del claustre, que té més de 800 anys i és la part més antiga del monestir.
Concretament, el que ha vist la llum són antigues porxades i brancals, però també les tombes de dos monjos que constaten que aquest espai era lloc d'enterrament per les comunitats anteriors. La intervenció que s'està fent és la més important des del segle XVIII i està previst que la totalitat dels treballs finalitzi abans de l'estiu.
A mesura que els operaris van anar picant les capes de revocats que hi havia a les parets del claustre va aparèixer informació històrica de la pròpia construcció d'aquesta part del conjunt arquitectònic. Així ho relata el director del monestir, Robert Porta, que matisa que es tracta d'elements com ara porxades gòtiques o brancals. D'algunes se'n tenia “testimoni documental'' i ara tot s'ha pogut confirmar.
En aquest sentit, Porta explica que a la paret est del claustre, que és on hi havia la sala capitular i l'església, hi ha aparegut la porta on hi havia el dormitori. A la paret nord, la retirada del revocat ha deixat veure l'antiga portada que entrava a l'església romànica i a la paret oest hi han aparegut pòrtics gòtics on hi havia sepulcres de senyors, com els comptes d'Urgell, que van ser enterrats a les Avellanes.
A nivell arqueològic, també han aparegut dos sepulcres de monjos en una de les ales del claustre. Les restes òssies han estat traslladades al laboratori per tal de determinar l'antiguitat dels fèretres, però més enllà d'això, Porta destaca que la troballa permet confirmar que el claustre era un lloc d'enterrament per a la mateixa comunitat.
Aprofitant la restauració, els responsables del monestir, que actualment pertany a la comunitat dels Maristes, volen integrar aquests elements recuperats al claustre i mostrar-los als visitants fent-los servir de discurs històric de l'evolució del conjunt arquitectònic.