L'amplitud als gens
Molt més que l'origen Ildefons Cerdà va néixer i créixer al Mas Cerdà, una masia on hi dominen els espais grans que s'acabarien reflectint en la seva gran obra, l'Eixample de Barcelona reconeixement En els darrers anys s'ha restaurat la finca i l'objectiu és crear-hi un espai de difusió de l'obra i la vida de l'urbanista centellenc
El Mas Cerdà és una clara mostra de les grans masies catalanes que es repartien per la nostra geografia, i que tot i que moltes d'elles tenen un origen medieval, se'ls va rentar la cara durant el segle XVIII, moment en què Catalunya es trobava sota una forta repressió política però feia passos endavant en matèria econòmica. L'actual edifici del Mas Cerdà data exactament del 1773 però hi ha documentació que al 1160 ja hi havia una ferreria en aquest mateix punt: “Es deia Mas Lo Ferrer i al segle XIV va passar a ser un mas rònec. No és fins al segle XV quan la família Cerdà, de Sant Quirze Safaja, la passa a ocupar i des de llavors es coneix com a Mas Cerdà”, explica Anna Chávez, gestora cultural de l'edifici i gran coneixedora de la figura d'Ildefons Cerdà.
L'oblit, també en l'edifici
La figura d'Ildefons Cerdà no ha estat reconeguda i divulgada fins a l'actualitat, ja que en el seu moment es va enemistar amb la burgesia i tota la seva obra –va ser urbanista, polític, president de la Diputació, va dissenyar la línia ferroviària de Granollers a Sant Joan de les Abadesses, etc...– va quedar silenciada. Aquest oblit també es va contagiar al Mas Cerdà, i durant els darrers 150 anys han desaparegut de la finca elements destacats, com ara una torre amb elements gòtics o arcs conopials a les finestres: “Tot i això, l'edifici té un gran interès, ja que manté alcoves, arcades a l'interior i bigues de fusta. És una clara mostra d'una casa de la pagesia benestant de Catalunya”, explica Chávez, que també destaca l'estructura de tota la finca: “Tenim la casa central amb tot de masoveries al costat que acaben formant un barri tancat. És una distribució que no es troba gaire enlloc. Ara queden deu masoveries i n'havia arribat a tenir disset.”
Altres elements destacats de l'època en què hi vivia Ildefons Cerdà i que encara es poden visualitzar en la façana de l'edifici són un rellotge de sol i un escut amb el número de registre de la finca.
El Mas Cerdà es troba enmig del pla de la Garga, una zona propera als cingles de Bertí i que manté una vegetació que pràcticament no ha variat des de l'època medieval: “El mas va ser molt important per a Ildefons Cerdà, perquè un cop el va heretar va poder deixar el seu càrrec al Col·legi d'Enginyers i dedicar-se a la seva gran passió, l'urbanisme. Les rendes del mas li permetien viure. En la seva obra també va ser clau aquest entorn. Aquí tot és amplitud. Arribar a la Barcelona del XIX encara emmurallada devia ser un xoc important i segur que la voluntat de canviar-ho i millorar la vida dels barcelonins li va aparèixer de cop”, apunta Anna Chávez.
Recuperació cultural
El 2009 es van commemorar els 150 anys de l'aprovació del projecte de l'Eixample i aquesta celebració va suposar també un punt d'inflexió per al Mas Cerdà, que es trobava en estat de deixadesa: “Se li va rentar la cara perquè s'hi pogués fer algun acte, i un cop passada l'efemèride ens va quedar aquell pensament que la finca tenia molt de potencial turístic i cultural”, recorda Chávez, que aleshores era regidora de Centelles i és historiadora. Va ser en aquest moment quan, conjuntament amb l'empresa constructora propietària de la masia, es va definir un projecte de futur: “L'objectiu és crear un espai cultural dedicat a Cerdà, més enllà de les visites guiades que ja s'hi fan ara. Per aconseguir-ho cal fer la finca viable econòmicament, i per això s'ha convertit en un mas que es pot llogar per a actes, celebracions, etc... L'espai cultural es col·locarà a les cases laterals en un futur pròxim.”