Esponellà contra el capità Groc
L'escriptora gironina va igualar amb ‘La filla de la neu' el supervendes Víctor Amela
Els lectors aposten també per debutants com Montse Castaño
‘La noia del tren', Sergi Pàmies i Empar Moliner, entre els preferits
El gremi adverteix que fins dilluns no hi haurà dades fiables de venda
Poques vegades ha resultat tan complicat intentar esbrinar quins són els llibres més venuts per Sant Jordi a Girona. D'una parada a l'altra, els llibreters feien un arronsament d'impotència, llançaven una mirada rasant pels pilons de llibres i deixaven caure un títol amb tan poc convenciment, que podien haver assenyalat el del costat sense faltar tampoc a la veritat, i aquí pau i després glòria. Si insisties una mica perquè, sisplau, t'ajudessin a preparar el rànquing sense haver d'esperar el comunicat oficial que el gremi no facilita fins al vespre, n'hi havia que misericordiosament t'acabaven xerrant La filla del capitàGroc, de Víctor Amela; els contes que ha reunit Empar Moliner a Tot això ho faig perquè tinc molta por; el llibre d'entrevistes sobre com educar els fills del periodista Carles Capdevila, i La granja, de Tom Rob Smith. És a dir, una novel·la amb premi, uns contes amb premi, un manual de bona conducta per a progenitors desbordats, i una novel·la negra d'autor mig suec, ascendència que fa uns quants anys que en literatura supervendes cotitza molt. Amb aquesta llista no s'arriba ni a la cantonada, admetien els llibreters, que es disculpaven per no poder concretar més: “És que aquest any la cosa està molt repartida”, constataven, i no sabies si t'estaven parlant de llibres o de la menudalla de la loteria de Nadal. La pluja de la tarda, per acabar de complicar-ho, va obligar els llibreters a desconnectar els ordinadors per precaució, cosa que va dificultar i endarrerir molt el còmput final respecte d'altres edicions, tal com va admetre la presidenta del gremi gironí, M. Carme Ferrer.
Si algú volia fer-se una idea aproximada de les preferències lectores d'aquest Sant Jordi, doncs, havia de fer una prospecció pel seu compte, defensant però amb colze de ferro la posició guanyada en un racó qualsevol de parada, perquè totes literalment eren assaltades, almenys durant l'assolellada del matí, per una riuada volcànica de lectors impacients. Des d'aquest observatori precari resultava que els llibres més demanats, i amb diferència, eren La noia del tren, de Paula Hawkins, que ja fa uns quants mesos que circula, i a una certa distància, sense ordre ni concert: les Confessions d'un culer defectuós, de Sergi Pàmies; el nou deliri hiperrealista de Jonas Jonasson, L'assassí que va somiar amb un lloc al cel; el recull Educar millor, en efecte, del periodista Carles Capdevila, que a mig matí ja s'havia exhaurit en alguna parada; Sóc en Pilgrim, de Terry Hayes, que almenys despatxaven amb entusiasme a la caseta de l'Hipercor; el nou premi Nadal, Víctor del Árbol, amb Abans de gairebé tot; el guanyador del Llull, Víctor Amela, i el gran fenomen de l'endreça per a famílies estressades, Marie Kondo amb el manual La màgia de l'ordre.
La llista oficial que a última hora va aconseguir facilitar el gremi gironí de llibreters confirmava que La filla del capità Groc i els contes d'Empar Moliner havien estat, com a la resta de Catalunya, els dos llibres més venuts aquest Sant Jordi, però hi introduïen un tercer nom en discòrdia: el de Núria Esponellà. Entre els autors gironins, l'escriptora nascuda a Celrà va ser en efecte, i de llarg, la més sol·licitada a les parades, amb La filla de la neu, de la qual no va deixar de signar exemplars en tot el dia. Tot i que La maledicció dels Palmisano, de Rafel Nadal, ja venia d'un llarg recorregut des de la seva publicació la tardor passada, ahir encara hi havia uns quants lectors que s'hi interessaven, així com també per la reedició dels tres dietaris de Miquel Pairolí reunits en un sol volum a La vida a la menuda. Fora dels autors ja veterans, els gustos dels lectors s'inclinaven per la nova fornada d'escriptors gironins que presentaven novetat editorial, com ara Carles Ribas (Amb la pell de ningú), Anna Carreras (Ombres franceses), Núria Martí Constans (Espècies invasores) i, sobretot, en vista de la requesta que tenien, Montse Castaño, amb La dolça Caterina, i el periodista Albert Soler, amb el recull d'articles La família Joad a Disneylàndia. La presidenta del gremi de llibreters de Girona va remarcar que també havien tingut una bona sortida les quatre biografies del president de la Generalitat, Carles Puigdemont, així com l'última obra sorgida dels fogons del Celler de Can Roca, Cuina amb Joan Roca a baixa temperatura. De tota manera, M. Carme Ferrer va advertir que fins dilluns no podran facilitar ni el rànquing definitiu ni les xifres de vendes, tan prometedores al matí i tan decebedorament passades per aigua a la tarda.
Matí radiant, tarda plujosa
E.V
Si hagués plogut tot el dia, aquest podria haver estat el Sant Jordi més desastrós en dècades, si s'ha de jutjar pel notable contrast que va haver-hi a tots els municipis gironins entre la massiva afluència de públic que omplia les parades al matí, i el desolat aspecte que oferien a la tarda sobretot en plena tempesta. Era com el dia i la nit. Tots els llibreters coincidien a valorar que les previsions de pluja a partir del migdia, que els meteoròlegs ja advertien feia dies, havien animat els lectors a ser més matiners que altres anys. El desig d'estalviar-se la incomoditat de remenar els llibres armats amb el paraigües i el fet que la festa hagués caigut en dissabte, en què molta gent no treballa i pot organitzar-se els horaris a conveniència, van afavorir que des de primera hora del matí ja hi hagués aglomeracions. Tot i que a la tarda la pluja va deslluir molt la festa, alguns llibreters s'atrevien a confiar que igualarien almenys els resultats de l'any passat, perquè havien constatat que molts lectors s'animaven a comprar més d'un llibre, tendència que s'havia perdut amb la crisi.
