Les noves creences

Aprincipis de març, la Universitat de Barcelona va decidir deixar d'impartir el màster en homeopatia que portava des del 2004. El motiu és que l'homeopatia no té suport científic, més enllà de l'efecte placebo. L'efecte placebo, ben conegut i estudiat, és el conjunt d'efectes sobre la salut que produeix una substància inert per efecte de la suggestió. No és un efecte negligible, sinó significatiu en algunes persones –per bé que poc important en d'altres–. Ràpidament, la xarxa es va incendiar amb comentaris dels seus defensors, que van titllar la supressió d'autoritària i contrària a les seves experiències personals. No vull parlar d'homeopatia ni de la decisió de la UB, sinó de la importància que crec que hauria de tenir la divulgació científica per reconduir aquestes situacions, però que malauradament massa sovint no té.

Un dels principals problemes és, al meu entendre, que a les prestatgeries de les llibreries –tant físiques com virtuals– es barregen sense pudor llibres de divulgació amb solidesa científica contrastada, escrits des de la lògica racional del mètode científic amb dades estadísticament significatives, amb molts d'altres escrits des de les emocions i les experiències personals per persones que, sovint de bona fe, transmeten missatges molt convincents però allunyats de la realitat empírica. Fa un parell de setmanes, una persona a qui respecto comentava en una conferència que la ciència no és democràtica, en el sentit que malgrat hi hagi milers i milers de persones convençudes que tal o qual altra pràctica funciona, si les dades empíriques no ho corroboren –més enllà, repeteixo, de l'efecte placebo–, no es poden incorporar dins el corpus de la ciència.

Tanmateix, la infinitat de missatges sovint contradictoris acaba ocultant la realitat. I n'hi ha que, en comptes de contribuir a generar un mínim espai de diàleg a través del coneixement compartit, no per igualar les diferents propostes en una de sola sinó per poder parlar serenament i racional, afavoreixen que la fissura s'ampliï. I s'acaben produint unes noves fes, unes creences fermes en la veracitat i en l'eficàcia d'alguna cosa més enllà de la crítica i els dubtes raonables, que neixen, o haurien de néixer, del coneixement assequible i raonat.

Els científics tampoc no en som immunes, malgrat que el principi fonamental de la ciència és dubtar sempre de tot.