Els tot terreny

Comediants és la companyia que ha actuat en més punts insòlits del món. Ho diuen amb la rotunditat dels seus 44 anys d'història, i ho avala, per exemple, la seva sèrie de 100 actuacions a la façana de La Pedrera, per acomiadar el mil·lenni. Però és que també va ser milionari el seguiment de l'espectacle de clausura dels Jocs Olímpics de Barcelona, el 1992: aquella pirotècnia al voltant de l'escenari mai s'havia realitzat fins llavors (eren conscients que aquella funció era irrepetible). O la rua del l'Expo de Sevilla del 1982. Joan Font, l'ànima incansable d'aquesta companyia infatigable de creació que ha hagut de passar alguns daltabaixos empresarials, admet que és molt adequada la retrospectiva que presenten al Palau Robert, perquè tenen 44 anys d'existència: no és cap aniversari rodó, però diu molt de la seva trajectòria –“som un 4x4”, diu– un tot terreny de l'escenificació catalana. Amb Joan Brossa van impulsar el que seria el festival de teatre al carrer de Tàrrega. L'art reclamava el carrer, volia democratitzar-lo, que les imatges populars se'l tornessin a apropiar després de quatre dècades de la foscor i l'amenaça franquista.

L'exposició, visitable fins al 28 d'agost, presenta els hits d'una companyia nascuda el 1972 i que van fer bona la tesi de Joan Brossa: “Heu d'apuntar l'infinit per avançar un metre.” El seu món sempre ha estat molt d'aire, de rondalles locals o globals, que serveixin per explicar les contradiccions més quotidianes. Avui, un espectacle com Dimonis, que el van representar arreu del món, no el podrien dur a escena per la gelosa legalitat amb la pólvora.

Un dels millors atractius per als seguidors de la companyia (de diverses generacions) és poder reviure espectacles a partir dels elements rescatats dels magatzems: vestuari, música, màscares, attrezzo i, fins i tot, un camerino perquè cada espectador s'atreveixi a disfressar-se i provar fer d'artista. Al rebost hi ha una especial dedicació a tres personatges, que han format part del dia a dia de Comediants i que ja no hi són: Julio Martínez (l'home del foc i el gegant Sol Solet) (duia roba a la maleta per a una setmana i s'hi va quedar, finalment, 40 anys); Lluís Traveria, l'artesà de la transformació amb màscares i capgrossos, i el pallasso Joan Montanyés, Monti. Joan Font no oblida tampoc el mestratge de Fabià Puigserver, que els va acollir en aquell incipient Teatre Lliure. Els actors de Comediants van viure sota d'un mateix sostre a Canet de Mar, fins al 1992.

Inventors d'un nou llenguatge es completa amb una marató de cinema al vestíbul de Can Serra de la Diputació de Barcelona. Es mostren quatre hores de clips, documentals i material audiovisual que es passa dos cops diaris. A més, cada dia es fa un passi de la pel·lícula Karnabal de Carles Mira i Comediants. La sessió de cinema diària comença a les 10 del matí i s'allarga fins a les vuit del vespre. Al Palau Robert, hi ha un resum de poc més de 4 minuts que rep el visitant. Amb un joc de miralls el situa al centre de la festa.