Un turó de sorpreses

Un escenari de transformacions. Sant Llorenç prop Bagà, l'indret on s'ubica el monestir de Sant Llorenç, ha viscut nombrosos canvis des del segle X, moment en què es va començar a construir l'edificació que hi ha actualment a la zona. Situat al nord del nucli urbà de Guardiola de Berguedà, el monestir de Sant Llorenç és una de les joies més preuades de l'Alt Berguedà. Així ho demostra l'esforç que ha fet la Diputació de Barcelona en els darrers anys per restaurar l'edificació i fer que avui dia presenti un aspecte envejable en comparació de moltes construccions de l'època.

Hi ha un fet que marca un abans i un després en la història del monestir. Es tracta del terratrèmol que el febrer del 1428 va sacsejar gran part de Catalunya i en va afectar greument l'estructura. Més de
la meitat de l'edificació es va ensorrar i les dificultats econòmiques
del moment en van fer impossible
la reconstrucció. Arran del terratrèmol, algunes estances del monestir com ara el claustre, el dormitori dels monjos i la casa de l'abat, entre d'altres, van quedar sota la runa. En aquell moment, es va optar per adequar l'església, que pràcticament es conservava intacta, i per colgar sota terra les restes
del monestir que havien caigut com a conseqüència del terratrèmol. Aquestes restes han perdurat sota terra des de llavors fins a finals del segle passat, quan les tasques de restauració van propiciar que els treballadors trobessin els fonaments i es pogués començar a plantejar la reconstrucció de la part que havia quedat colgada.

La restauració, que va promoure i finançar la Diputació, es pot dividir en dues etapes. En la primera reconstrucció, feta des del 1982 fins al 1988, es va recuperar l'espai de la cripta, que fins aleshores havia estat colgat sota la runa. “Els nens i nenes del poble van ajudar el mossèn d'aleshores a treure la runa de la cripta, a canvi de coca i xocolata”, explica Carme Sallés, gerent de Dinamització del Patrimoni, que és l'empresa que gestiona
el guiatge d'esglésies romàniques de la comarca del Berguedà.

D'altra banda, la segona fase de les obres, des de la darrera dècada del segle XX fins a l'any 2008, va servir perquè es descobrís el volum total de l'església que van construir els monjos de Sant Llorenç des del segle X, així com per esbrinar com estava estructurat l'interior de l'església. En definitiva, dues fases de restauració que han servit perquè l'edificació recuperi el volum que tenia quan els monjos de Sant Llorenç la van construir.

Ara l'església presenta un aspecte curiós. D'entrada, des de fora s'aprecia clarament que la part antiga de l'edificació està feta amb pedra vella, mentre que en la part reconstruïda hi ha pedra nova. Això fa que es percebi clarament quines parts del monestir van ser objecte del terratrèmol i quines no. Pel que fa a l'interior de l'edifici, l'entrada s'aprofita per exposar una maqueta feta per Maquet-Barna, que escenifica com era el monestir abans del terratrèmol del segle XV.