Enric Sió, l'autor que va posar el rellotge a l'hora

Enric Sió (1942-1998). Badaloní i català il·lustre. Bé, potser menys il·lustre del que calia esperar. I no per la seva aportació al país, sinó perquè el país té un clar deute amb ell. Sió va ser un capdavanter. Va creure en el còmic com a vehicle de comunicació, com a obra d'art i com a eina de denúncia molt abans que s'inventés el concepte d'obra d'autor. I encara molt més abans que a les llibreries retolessin les lleixes amb la indicació: “Novel·la gràfica”, per definir que no és un còmic per a criatures i que el contingut intenta tenir un valor literari. Bajanades. Sió ho va saber, tot això, ben aviat perquè ho va experimentar abans que ningú. Va crear l'any 1968 per a la revista Oriflama el còmic Lavinia 2016 o la Guerra dels Poetes amb guió d'Emili Teixidor. És considerat el primer còmic d'oposició al franquisme, però no era un pamflet militant. Era una sàtira de la vida cultural catalana on hi sortien molts dels protagonistes de l'època.

Pel que fa al còmic que es feia a tot l'Estat espanyol, Enric Sió va posar a l'hora el rellotge i va fer horari europeu. Visualment, la seva obra Sorang tenia una potència pop-art i era equiparable a la que en el mateix moment es produïa a Carnaby Street, el carrer més de moda al Londres de la segona meitat dels seixanta.

Sió connectava amb el que succeïa a França, en què els joves dibuixant de Pilote van fer la seva revolució gràfica i conceptual a l'esguard de les llambordes del Maig del 68. I també estava en sintonia amb el seu amic Guido Crepax, creador de Valentina, personatge que tindria una trobada amb Mara, la creació de Sió.

I és el volum que recull les històries de Mara el que acaba de reeditar-se després d'una accidentada història. El llibre havia de publicar-se a l'editorial EDT, però el seu tancament va deixar a l'aire la publicació. Era un intent de recuperar l'obra de Sió i en aquest sentit EDT havia publicat Aghardi, un altre dels treballs de referència de Sió. Ara, l'editorial Trilita Edicions ha publicat una obra gens fàcil carregada de simbolismes. Però això no ha de fer tirar enrere. Sió havia treballat en els seus anys d'aprenentatge per a l'editorial britànica Fleetway en còmics de gènere, sobretot historietes bèl·liques. Per això el ritme, l'acció i la voluntat d'entretenir d'un còmic la tenia clara, però a Mara hi afegia el component d'art contemporani de fer reflexionar el lector, de convertir-lo en agent actiu que desxifrés les claus de les històries i en fes la seva pròpia versió.

Històries en plural, perquè Mara no va ser creat d'una manera lineal i continuada. La primera història és de l'any 1970, però entre episodi i episodi van passar fins i tot anys. No va ser fins al 1980 que no es van poder veure tots els capítols junts quan l'editorial Nueva Frontera els va publicar en àlbum.

L'ambient de l'obra és opressiu. Dins d'un casalot la convivència familiar expressa tots els fantasmes del personatge, que alhora podien ser els fantasmes familiars de l'autor. I el món exterior planteja el perill desconegut que sovint fa cloure's en l'entorn personal, tot i que aquest, com es veu a l'obra, pugui ser plenament angoixant.

Sió, vinculat a la gauche divine, es va caracteritzar per ser un independentista convençut abans que el corrent agafés força. I ho va ser en un ambient d'esquerra glamurosa. Sió es va dedicar també a la publicitat i a l'edició. Durant molts anys, va ser col·laborador de l'Avui. L'última obra que va fer va ser una caricatura de Pinochet que es va publicar el mateix dia que ingressava a l'hospital per un vessament cerebral.

És paradoxal que l'homenatge i el reconeixement que s'espera per a un autor tan valorat internacionalment –va ser guanyador d'un premi Yellow Kid al festival italià de Lucca– no acabi d'arribar a Catalunya. Però sí a altres indrets. Aquest juliol, coincidint amb la Semana Negra de Gijón, es presentarà una exposició i tindrà lloc una taula rodona sobre Sió. També s'editarà un llibre homenatge que serà lliurat als assistents a l'acte. Per a la realització del llibre es compta amb l'ajut del Ministerio de Cultura.