memòria històrica
Prats inicia contactes per obrir les fosses del municipi
L'alcalde ha concertat una reunió amb la Generalitat per saber l'estat del calendari
Ha afirmat que “treballarà” per aconseguir que la família de Navàs que busca l'avi pugui creuar l'ADN
L'alcalde de Prats de Lluçanès, Isaac Peraire, ha iniciat contactes amb la idea de desencallar el procés d'obertura de fosses. Aquesta setmana es reunirà amb Carme Garcia, directora general de Relacions Institucionals, i amb el Parlament per conèixer de primera mà el full de ruta que la Generalitat té previst en aquest procés.
La demanda de l'alcalde arriba pocs dies després que una família de Navàs fes públic en una notícia que va recollir aquest diari (vegeu l'edició de l'11 de maig) que té indicis per pensar que l'avi, un soldat republicà desaparegut el 1939, podria haver mort precisament a Prats, on hi ha una de les dues úniques fosses que la Generalitat ha obert fins ara –va ser el 2004– i on es calcula que n'hi pot haver més d'una quinzena d'escampades per la zona de l'ermita de Sant Sebastià, a la carena que es dibuixa entre la vall i la plana.
“Fa només un any que som a l'Ajuntament i encara estem posant ordre, però és un tema que sempre hem pensat que cal desencallar” per fer justícia “a la memòria popular”, ha detallat Peraire, que hi ha afegit: “En tenim ganes, però cal seguir el protocol.” És en aquesta línia que ha concertat la visita amb el departament que lidera Raül Romeva: “Ja ens han avançat que hi estan a sobre i que aquest juliol hi podria haver novetats sobre el tema.”
Per Peraire, “cal propiciar que aquesta família de Navàs pugui creuar el seu ADN amb les restes que ja es van exhumar”. “Des de Prats ens posem a la seva disposició per tot el que faci falta, som un dels dos municipis on s'han fet exhumacions –l'altre és Gurb, són les primeres en període democràtic– i, en el nostre cas, en tenim diverses que caldria obrir.”
LA DATA
Una carta i un relat, les proves dels Santmiquel
La família Santmiquel guarda amb cura una carta que uns veïns de Prats van trobar el 1939 entre uns morts, després que un escamot dels nacionals fes una destrossa en aquesta població. La va escriure Llorenç Santmiquel, pare de l'Agustí, que avui té 87 anys, i anava dirigida a l'esposa. La carta, i el relat d'un amic també soldat que va aconseguir fugir, són els principals arguments que la família sosté com a proves per reclamar que es creui el seu ADN amb les restes exhumades a Prats.