El Cos es troba amb ell mateix

Ha costat una miqueta, però per fi el Cos s'ha trobat amb ell mateix, pensava la cronista la matinada de divendres, després d'haver assistit a una nit maratoniana d'espectacles. Després dels dos primers dies, amb una programació que no va acabar d'entusiasmar un públic que, a més a més, no va ser tan nombrós com caldria esperar d'un festival de la trajectòria del Cos (fet que torna a posar en evidència la poca promoció interna i externa del certamen), el Festival Internacional de Mim i Teatre Gestual va esclatar la nit de divendres amb tota la seva potència. El miracle va tenir dos noms propis: els espectacles Il giorno prima all'inizio dell mondo, dels italians Scartattine-Luna e Gnac-M. Cremaschi, i Guerra de paper, dels clowns ucraïnesos Mimirichi. Els primers van representar al teatre de l'IES Baix Camp una faula personalíssima sobre la creació del món, en què la companyia aconsegueix una fusió perfecta entre les noves tecnologies i el treball gestual dels quatre actors. El vídeo art, o les pel·lícules, o els audiovisuals que s'incorporen en un espectacle escènic no sempre estan justificats i a vegades el treball dels actors, o l'argument, no té gaire relació amb les projeccions. Res d'això passa en aquest espectacle, on ironia, humor, enginy i alguns gags realment sensacionals, com ara l'ús d'un projector de transparències amb el qual els quatre protagonistes creen les espècies animals, configuren un espectacle fresc i molt original que va despertar l'entusiasme unànime del públic. I més que entusiasme (la cronista diria que devoció) van despertar entre el públic que omplia les tres quartes parts de l'aforament del Teatre Fortuny els tres pallassos de Mimirichi, una companyia de Kíev que es va posar el personal a la butxaca des d'un bon començament. Guerra de paper va ser una exhibició aclaparadora de l'humor intel·ligent amb què els clowns posen en escena, a l'escenari i a la platea, una concatenació de gags que tenen el paper com a fil conductor. Una exhibició de clown clàssic barrejat amb les inquietuds contemporànies. Una combinació que el públic va entendre, i va interrompre sovint amb aplaudiments fins al punt que els pallassos (Igor Ivaschenko, Andrii Gonsales i Antoliy Miroshnnyk) semblaven molt emocionats al final, o com a mínim això va semblar a la cronista. Divendres encara faltaven dos dies de festival, però servidora s'arrisca i afirma que els Mimirichi són la gran descoberta d'aquest Cos, un festival en què sempre hi ha un espectacle remarcable, que sobresurt dels altres i que es promociona amb el boca-orella. Llàstima que d'aquesta edició només s'hagi programat una única funció de tots els espectacles. Els que divendres no van fer cap al Fortuny no tindran cap altra oportunitat de veure Guerra de paper. Elis.

La nit va acabar amb la companyia Teatrapart, que té en nòmina dos actors del Camp (el reusenc Gerard Domènech i el vallenc Aleix Vallverdú) i el director, el també actor reusenc Carles Bigorra. Teatrapart, que va ser present en dues altres edicions del Cos amb En Pantalone no pot dormir, un muntatge infantil de commedia dell'arte, va estrenar divendres al Bravium Teatre Alícia, Bon voyage!, un espectacle basat en el conte de Lewis Carroll. Alícia és aquí una princesa que ha tingut un accident i està en coma, un punt de partida que permet jugar amb dos plànols: el de la realitat i el del món oníric de la protagonista, que interpreta molt bé Txell Santamaria. El públic va omplir de gom a gom el Bravium Teatre, tot i que a meitat de la representació es van produir algunes desercions. I és que el muntatge té moments realment delirants, com ara els diàlegs entre els dos metges que tracten la comatosa, però té una durada excessiva, amb alts i baixos en el ritme, res que un bon rodatge no pugui remeiar. De totes maneres el públic va ovacionar amb entusiasme la companyia, que per alguna cosa són de casa. I si hi ha alguna cosa que no es pugui retreure al Cos és que no faci costat al teatre local.