cultura
patrimoni
Declaren BCIN cinc barraques de pedra seca de Mont-roig
L'acord del govern de l'abril passat les protegeix pel seu “interès etnològic”
El Centre Miró-Grup Barracaire en va començar l'estudi, la rehabilitació i la divulgació fa més d'una dècada
Tot i que les barraques de pedra seca són un exemple d'arquitectura popular prou arrelat als camps de la Mediterrània i, per tant, de Catalunya, les primeres que s'han declarat bé cultural d'interès nacional (BCIN) són a Mont-roig del Camp, el municipi del Baix Camp amb un nombre més alt d'aquests elements. D'aquesta manera, l'acord de govern del 19 d'abril protegeix, pel seu “interès etnològic”, 5 dels 135 exemples identificats a aquest municipi i confirma l'àmplia tasca que els integrants del Centre Miró-Grup Barracaire d'aquesta localitat han dut a terme al llarg de més d'una dècada. En aquest període de temps els membres del Centre –en complicitat amb un mestre marger del Gepec i el Grup Drac Verd de Sitges– han desenvolupat una feina intensa de documentació, rehabilitació i divulgació a través d'una ruta turística i, en últim terme, protecció, d'acord amb el consistori mont-rogenc. De fet, l'Ajuntament, aleshores presidit per Miquel Anguera, va fer el primer pas per l'actual inclusió com a BCIN d'aquests elements, ja que els va incloure en el POUM el 2007 i, després, els va declarar bé cultural d'interès local (BCIL).
A partir d'una ponència presentada per un tècnic del Departament de Cultura al Congrés de Preses (Garrotxa) el 2013, es va encetar un expedient que ha culminat amb l'obtenció de la protecció com a BCIN, la primera arreu de Catalunya.
Malgrat aquest conjunt d'accions, Esther Bargalló, membre del Centre Miró-Grup Barracaire i vicepresidenta de l'Associació per la Pedra Seca i l'Arquitectura Tradicional, calcula que entre “un 10% o un 20%” d'aquestes mostres d'arquitectura popular poden haver desaparegut al terme “a causa de l'abandonament de finques” i la intensa construcció d'un municipi integrat per 21 urbanitzacions.
De les 5 declarades BCIN, Bargalló comenta que la Barraca del Jaume de la Cota és coneguda com “la catedral”, terme amb què l'escriptor Josep Gironès va batejar-la. De fet, la monumentalitat d'aquesta barraca la converteix per alguns estudiosos en la millor de les comarques de Tarragona.
Pel que fa a la resta de barraques declarades també BCIN a Mont-roig (Barraca dels Lliris, Barraca dels Comuns del Pellicer, Barraca en Espiral i Barraca del Miquel Terna), Bargalló explica que la seva tipologia és “molt diversa”.
Actualment els impulsors col·laboren en el projecte de l'anomenada Wikipedra, que ha catalogat més de 13.000 barraques arreu de Catalunya i col·laboraran en la proposta de candidatura com a patrimoni cultural immaterial de la humanitat que han sol·licitat per a aquests elements Grècia i Xipre.
LA XIFRA
Ruta de la Capona a l'Alt Camp
Tot i que no se n'ha promogut la catalogació, les construccions de pedra seca també tenen un protagonisme rellevant als paisatges agrícoles d'altres comarques, com també el Baix Penedès i l'Alt Camp. És precisament en un municipi d'aquesta, el Pla de Santa Maria, on s'ha aconseguit consolidar una ruta que es pot fer a peu o bicicleta –la Ruta de la Capona– que ressegueix barraques de pedra seca molt singulars. El circuit, inaugurat l'any 2002 i premiat per la seva salvaguarda del patrimoni, permet descobrir diverses barraques, algunes de les quals tenen més d'una estança, i també inclou construccions singulars, com ara un cossiol a peu del camí que servia per aprofitar l'aigua i emmagatzemar-hi pedra, i també unes arneres de deu metres que s'usaven per la producció de mel. L'itinerari, de poc més d'un quilòmetre i mig, coincideix amb un tram de la Ruta de Cister i amb un sender local.