Primavera ‘world'

El programa artístic del Primavera Sound sempre ha estat eminentment anglosaxó, la qual cosa no vol dir que, en algun dels setze escenaris del Fòrum, no s'hi puguin trobar artistes dels llocs més remots del planeta. Hi ha qui no deixa de veure'ls com exotismes. Però hi ha també, com es va comprovar ahir, qui paga l'entrada no pas per veure Radiohead sinó que ho fa per veure Selda Bagcam, icona del rock turc més contestatari. Amb look –cal dir-ho tot– de portera de l'Eixample, Selda va fer proclames a favor de la llibertat i la democràcia, i, amb el suport d'una jove banda de músics israelians –tuba inclosa–, va anar conjugant folklore amb un rock de guitarres que, en determinats moments, recordava el surf. El fervor de la nombrosa audiència turca que s'hi va congregar deixa entendre la consideració de mite que té aquesta dona al seu país.

Electritzant, d'altra banda, va ser l'actuació, la nit abans, de Mbongwana Star, que van recordar, coincidint amb l'actuació d'LCD Soundsystem, que, en les coses del ritme, el Congo hi té encara molt a dir. Tres únics instruments (bateria, baix i un guitarrista que era tot un nervi), tres vocalistes –dos dels quals, els ex-Staff Benda Bilili Coco Ngabali i Theo Nzonz, amb cadira de rodes– i la sensació constant que, a l'escenari, més que sis músics, hi havia una orquestra. Una orquestra, potser, com la senegalesa Babobab, que avui a tres quarts de dotze de la nit rematarà el festí africà del Primavera Sound.