Creure-hi o actuar-hi

E n aquesta realitat nostra occidental hi ha el món dels contemplatius, que esperen que les coses passin, i el dels actius, els que es mouen perquè la situació canviï. El teatre porta el conflicte i fa que els que hi creuen hagin d'actuar i els que volen actuar per transformar la societat es troben que ningú els espera en la revolució. D'això va el recull de crítiques d'aquest Cultura.

‘El profeta'

a La Calòrica s'ha tirat a la creació col·lectiva amb ambició, provant de delimitar un terreny ambigu com és el de la creença. Té una retirada a la desesperació de La nau dels bojos del Grec del 2013. Ara, pretenen demostrar com cada societat (sigui la d'unes beates creients de 1916, d'uns avançats en la ciència que volen fer el primer trasplantament de cor entre dues persones el 1967 o el que demostra els beneficis de la vida slow, d'avui en dia) necessita creure en algun element espiritual per fer més passable la vida a la Terra. Els que demanen un salt de pantalla a la societat són titllats de bojos pels seus coetanis i, avui, tot és creïble si es pot demostrar a través de la ciència. Amb només tres actors, La Calòrica van creuant les tres històries. Les transicions, màgiques, aconsegueixen que coexisteixin personatges de diferents èpoques, fugisserament. Hi ha una direcció molt efectiva, una interpretació tan austera com realista.

La Calòrica no ha explotat la comicitat, pràcticament, aquest cop. Només es manté un punt d'humor negre. Han arraconat també personatges surrealistes com l'abella de Bluf, per exemple. La seva recerca és notòria i honesta. Es reivindiquen ja com una companyia amb molta trajectòria, que deixa de ser emergent. Aquesta correcta producció se suma a un repertori notable, interessant, punyent i arriscat que dóna veu a una generació que demana a crits superar la precarietat per construir amb millors fonaments. S'han desempallegat de la denúncia generacional de Sobre el fenomen de les feines de merda i aborden camps d'una desesperació més fosca.

‘Balneari Maldà (El poder)'

a Els Pirates Teatre han assajat tres produccions diferents amb el títol Balneari Maldà. Després dels treballs sobre la identitat i l'educació, ara escometen El poder. Ho fan amb la seva desimboltura habitual, Advertint que el poder és relatiu però el diner és absolut. És el comodí amb què sempre s'arriba a la casella de l'èxit: perquè se suborna el pianista o se sotmet la parella del parc a la humiliació més extravagant. L'ombra de Hitler serveix per fer una caricatura de recepcionista baixet d'hotel que, amb la mà alçada, procura matar una mosca collonera: Surrealisme descabellat irreverent. Aquest teatre potser no aixecarà barricades ni militarà en cap partit de conviccions profundes però aconsegueix ironitzar sobre un mateix. La justícia, a vegades, és poètica. La intel·ligència es demostra no amb discursos ampul·losos sinó sabent reconèixer la migradesa des d'on es parla.

‘Dramaburg'

a Carlos Perelló exposa com la informació passa a convertir-se en espectacle a Dramaburg. La humanitat es troba al límit de la supervivència i, en comptes de provar de corregir aquest rumb apocalíptic, l'amaga a través de la superficialitat. Perelló i Gefaell proposen una acció volgudament sofisticada, barroca, des de la simplicitat de l'escena. Hi ha un text que li agrada plantejar un text poèticament desolador i desesperançat en una imatge pretesament estètica però que, en realitat, és una desferra de l'estètica. Hi ha un cert col·lapse de material a escena, un cert desordre, que obliga l'espectador a ordenar-lo (i difícilment ho aconseguirà) o bé a deixar-se mullar, com una pluja fina, com sentint un poema incomprensible que clama a mobilitzar-se però alhora no dóna les instruccions per fer la revolta. I entre creure-hi, en aquesta revolució, i fer-la, s'acaba l'oportunitat. Potser l'heroi tràgic de l'escena, un teòric periodista que vol plantejar un sentit crític als seus lectors, aprendrà a utilitzar les eines de la persuasió aparent per posar fi a allò que no es pot salvar. Potser la seva bomba és sentir-se incapaç de canviar el rumb de la civilització.