Desateses al quadrat

Diari d'una miliciana recull una combinació d'actius que la fan molt atractiva per a la Xarxa Alcover. Perquè el narrador i l'acció són de les Illes Balears però les milicianes vénen del Principat. Així, el repartiment queda, ja d'entrada, compartit. Aquesta dramatúrgia parteix d'un dietari d'una anarquista que s'allarga només els 18 dies de la seva campanya. Explica la tragèdia de cinc companyes que volien combatre el feixisme a Palma i els seus companys només els deixen (i encara) fer cuinetes i alguna cura. Només seran considerades soldats pels enemics. Si el primer error mata la il·lusió per defensar el poble, el segon error implica la violació i la mort, tot relegant-les a un anonimat, que Diari d'una miliciana procura corregir. Funciona com un pròleg a aquell altre terrible Et vindré a tapar, (La Vilella, 2014) en què les dones d'un poble desviuen l'espera del marit que no torna del front, quan la guerra Civil ja fa temps que ha acabat.

Hi ha bones idees per teatralitzar aquelles desconsoladores anotacions. Com ara centrar l'interès de l'investigador a conèixer més sobre la seva autora (de qui no se sap ni el nom). O convertir la narració a cinc veus, fent que totes dialoguin. La transformació de l'espai, amb un simple joc de cadires i el desplaçament dels actors, fa dinàmica la narració i atractives les aportacions musicals. Els himnes remeten a una CNT castellana però saben entrar l'havanera A cau d'orella, per revelar la ingenuïtat d'aquestes voluntàries anarquistes enamoradisses, que funciona de testimoni del compromís dels catalans amb la II República.

Potser donaria més tremp a la narració que en la veu del dietari s'hi encavalquessin les frases, si no quedessin tan distribuïdes equitativament. En aquest cas, el treball de Broggi a peces com La mort d'Ivan Ílitx sap captivar molt millor, certament.