Cultura
Igualada, Berga i Moià, sense cinemes
Tres de les sis capitals de comarca a la Catalunya central no disposen d'espais on es projectin pel·lícules comercials
Manresa i Vic tenen multisales i Solsona és l'única que manté els cinemes inaugurats el 1964
Tres de les sis de les capitals de comarca de la Catalunya central actualment no tenen cinema que projecti pel·lícules comercials. No n'hi ha a Igualada, ni a Berga, ni a Moià. El cas més destacat és el d'Igualada, que, amb prop de 40.000 habitants, fa dos anys que va veure com el Kursal tancaven portes. A Berga, el tancament del cinema Catalunya es va produir el 2013 i des de llavors els veïns de la comarca s'han de traslladar a Manresa, malgrat alguns intents per reobrir-lo. En el cas de Moià, la pèrdua del cinema va ser el 2004. A Manresa i Vic, hi ha cinemes multisala, però ambdues ciutats els últims anys també han viscut la jubilació de sales de tota la vida. Solsona és l'única capital que manté vius els cinemes inaugurats el 1964. Tot i que les sales comercials van a la baixa, se'n mantenen d'altres alternatives, cineclubs i festivals.
Apostes municipals
El gener del 2014, tancaven les tres sales del Kursal, l'única oferta de cinema comercial que quedava a Igualada. Inaugurat el 1970 al carrer de Sant Magí, als anys noranta es va convertir en multisala. La manca de renovació li va passar factura i el públic va preferir els cinemes multisala d'Abrera i de Manresa. L'arribada del cinema digital i els costos d'adaptació al nou format van ser l'estocada final. L'abril del 2015, l'Ajuntament de Santa Margarida de Montbui va estrenar el centre cultural Mont-Àgora i va optar per omplir el buit de cinema comercial dedicant dos auditoris a l'exhibició de divendres a diumenge. Les sales les gestiona el mateix Ajuntament, que sosté que són rendibles. L'oferta cinematogràfica s'emmarca en l'objectiu que el centre, que va costar més de 3 milions d'euros, doni servei al conjunt de la Conca d'Òdena.
Mentre s'obrien les sales de Montbui, l'Ateneu Igualadí va engegar una campanya de suports per sondejar la ciutadania sobre la possibilitat que l'edifici de l'entitat aculli una sala de cinema. La campanya va recollir 5.400 signatures i, a l'abril, l'Ateneu va anunciar que abans de Nadal disposaria d'una sala de 129 localitats. La inversió, d'uns 250.000 euros, anirà a càrrec de l'Ajuntament. L'Ateneu gestionarà la programació, de 60 hores setmanals, que oferirà cinema tots els dies de la setmana. L'entitat Igualada Comerç s'ha sumat al suport a la iniciativa perquè consideren que el cinema és una oferta d'oci que es complementa amb l'activitat comercial i permetrà dinamitzar-la. Aquest temps s'ha mantingut el cinema a Sant Martí de Tous, amb sessions els diumenges.
“No era rendible”
En el cas del Berguedà, fins fa tres anys hi havia el cinema Catalunya al carrer Major de Berga, però el maig del 2013 va tancar perquè, segons Circuit Urgellenc –l'empresa que el gestionava–, “no era rendible”. El gerent de Circuit Urgellenc, Pere Aumedes, va intentar salvar el tancament. Durant el 2012, va aplicar diverses estratègies per intentar rellançar el cinema, però no va funcionar. Des de descomptes per a col·lectius determinats fins a abaixar les tarifes o a fer promocions destinades als berguedans. Al final, però, el cinema Catalunya va tancar temporalment a finals de maig. No s'ha obert mai més. Pocs mesos després, una empresa barcelonina va fer un pas per reobrir-lo. Va arribar a tenir la llicència d'obertura, però el projecte no va quallar.
En vista de la complexitat de tornar a obrir el cinema Catalunya –calia una modernització molt costosa–, l'entitat 9.5mm Grup Internacional Cinematogràfic va habilitar el Teatre Patronat perquè s'hi projectessin pel·lícules. L'objectiu de l'associació era omplir el buit del cinema Catalunya. Les projeccions van començar l'octubre del 2015, descartant les pel·lícules del circuit comercial. De moment, es projecten films els caps de setmana, tot i que la majoria de berguedans es desplacen a les sales de Manresa. “Des del tancament del cinema Catalunya, opto per anar un parell de cops a l'any a Manresa”, diu l'Esteve, un jove de Berga, de 26 anys. Hi afegeix que “a Berga, fa molts anys que el cinema no tira”: “Si hagués funcionat, el cinema Catalunya no hauria tancat. Ho van intentar tot, però quan una activitat no atrau, és complicat salvar-la.”
En el cas de Moià, la desaparició de les projeccions de cinema va arribar amb el tancament del teatre d'El Casal, el 2004, pel mal estat de l'edifici. S'hi feien actes culturals, representacions teatrals i també cinema.
El pas a les multisales
A l'altra cara de la moneda, hi ha Manresa i Vic, en els dos casos amb cinemes multisala. En el cas de la capital d'Osona, hi ha els multicines Sucre i el cinema Vigatà (del mateix propietari). Però, el cinema Nou va tancar el 12 de maig del 2013, després de més de 50 anys d'activitat, per la crisi i la descàrrega de pel·lícules d'internet. També a Manlleu hi havia hagut el Sidney, el teatre i cinema més gran d'Osona i el Ripollès, però va tancar l'agost del 2001. A Tona, hi havia hagut el cinema Capitol, que va tancar a finals dels anys vuitanta, i el cinema Orient, que des de fa anys tampoc no funciona. També a Centelles hi havia hagut cinema.
En el cas del Bages, actualment, hi ha els multicines Bages Centre, als afores de Manresa, al polígon dels Trullols. Aquests cinemes van conviure durant uns anys amb el cinema l'Atlàntida, el que havien estat els cinemes de sempre a Manresa. Estaven ubicats al mig de la ciutat, al cèntric passeig Pere III. Però, l'any 2012, l'Atlàntida va tancar per la davallada de públic. Tenia tres sales i funcionava des dels anys setanta.
L'única capital comarcal on s'ha mantingut el cinema de tota la vida ha estat a Solsona. El cinema París és, de fet, l'única sala de cinema que queda, avui, a Solsona. Va començar a ser construït l'any 1961, es va inaugurar el 1964 i s'ha renovat per mantenir l'activitat fins avui. Ofereix cinema comercial, sobretot els caps de setmana, i està gestionat per l'empresa Circuit Urgellenc.
Informació elaborada per Marc Canturri, Carmina Oliveras / TLB, Òscar López / Infoanoia, Anna Aguilar i Mar Vicente.
Menys espectadors, menys sales
El degoteig de tancaments de sales de cinema no és una qüestió aïllada a la Catalunya Central. Segons les xifres de la Generalitat, a Catalunya hi ha hagut una reducció de les xifres del sector important tant en el nombre d'espectadors, com de recaptació i en conseqüència també de cinemes entre 2010 i 2014 (les últimes xifres de què disposa el departament de Cultura). Entre aquests anys, per exemple, els espectadors han passat de superar els vint milions 17,5 milions. El nombre e pantalles de cinema ha passat de 809 a 756. En el cas de les comarques centrals, el 2014 hi h havia 26 pantalles de cinema en actiu davant les 34 del 2010. I per exemple, el Berguedà és de les úniques comarques que llavors constaven sense cap cinema juntament amb el Pallars Sobirà i l'Alta Ribagorça.