La força de Canet

El Canet Rock, en la tercera edició d'ençà el seu ressorgiment l'any 2014, va consolidar-se ahir com a festival de referència per a les primeres setmanes d'estiu. Un festival, ara bé, amb cada cop menys vincles amb els seus orígens dels anys 70 (tot i la petita classe d'història que, ahir, va impartir un voluntariós Josep Maria Mainat) i que va reunir, al Pla d'en Sala de Canet de Mar, un públic molt jove (i, en gran mesura, familiar). Dotze hores, en total, de música amb bandes com ara Blaumut, Sidonie, Manel, La Gran Pegatina i Els Catarres que, com l'any passsat, van deixar la sensació que Canet Rock ha tornat per quedar-se.

El macroconcert, que va començar a les cinc de la tarda amb dues bandes desconegudes com són Rúpits i Tardor, va entrar en calor amb les compareixences d'Animal (un grup del Vallès de l'escola de Txarango, que va fer l'ullet a la Dharma amb fragments de La presó del Rei de França i a The Specials amb A message to you Rudy) i Blaumut (que van aconseguir els primers sing-a-longs de la tarda amb Pa amb oli i sal i Bicicletes). A continuació, va ser el torn de l'espectacle de trobada intergeneracional La Pols i l'Era, amb Guillamino de director musical, el locutor de ràdio Jordi Bertran de mestre de cerimònies i el trio The Feliuettes de coristes. Van desfilar per l'escenari Òscar Dalmau amb Núria Feliu (que va començar a cridar “independència” tant bon punt va agafar el micròfon i tant bon punt el va deixar), Joan Colomo, Núria Graham, El Petit de Cal Eril i Ernest Crusats (La Iaia) cantant a duo amb la històrica Lita Torelló.

La Trinca, impulsors de les Sis Hores de Cançó, es resisteix a tornar per la porta gran al Pla d'en Sala, però a Josep Maria Mainat, que l'any passat va cantar algunes cançons del grup, sembla haver-li entrat el cuquet. Ahir, després de recuperar un informatiu de Televisió Espanyola de l'època parlant dels Canets originals, va cantar Homenatge (Ai, la censura), així com altres temes emblemàtics de la Nova Cançó, mentre explicava com s'ho feien Llach, Raimon o Pi de la Serra per esquivar les imposicions dels censors.

I, després de Mainat, en un Canet Rock ple ahir de contrastos fulminants, Sidonie, que van sortir a menjar-s'ho tot. Grimpant per l'escenari i amb Marc Ros passejant-se en braços per les primeres files, els barcelonins van fer-se valer com el grup perfecte per tocar en festivals.

A continuació, Miquel del Roig, amb un max mix de l'absurd que inclou tant la sintonia de Catalunya Ràdio com la música d'un anunci de Lacasitos i Baixant de la font del Gat,va demostrar que a vegades n'hi ha prou amb una sabata i una espardenya per triomfar davant milers d'espectadors.

Manel, finalment, que tornàven a Canet després d'actuar-hi el 2014, va sortir-ne novament victoriós amb el mateix repertori que toca aquest estiu arreu del país, format per èxits pretèrits com Ai Dolors i Boomerang i cançons del seu nou disc com Les cosines i La serotonina, rebudes ja pel seu públic com a clàssics.

Al tancar aquesta edició, milers de persones, entre crits constants d'independència, esperaven veure sortir el sol amb bandes com Els Pets, La Gran Pegatina, La Raiz, Itaca Band, Aspencat i Els Catarres.